.
Divendres vam anar convidats a una celebració amb molta gent. Un sopar al jardí d'una casa, amb un bufet a base de chicharrón de puerco y puerca (llardons cuinats), carn de porc amb mole rojo, pollastre amb mole verde, picadillo, tinga, moronga... Tot això és dinamita per al meu aparell digestiu, especialment per al 5% inferior del tracte intestinal. Vull dir que només en puc menjar amb molta moderació, per allò del chile campana, que pica y repica... Per si no n'hi hagués prou, tot figura a la llista de menjars que el metge em té prohibits. Quina panxada de fam!
La novetat de la nit va ser la rocola. Així en diuen de la màquina de tocadiscs (jukebox), en honor de l'antiga marca Rock-Ola, que els amfitrions havien llogat per a la festa. Naturalment, la màquina ja no tenia discs ni calia posar-hi monedes. Tot devia estar gravat en un disc dur, o ves a saber. Tenia una pantalla i un teclat, des d'on podies triar cançons de set-cents discs (700!), dels quals podies veure la portada i la llista de cançons. Val a dir que la varietat dels set-cents discs era relativa. La majoria eren de l'estil de la primera foto (Los Cadetes de Linares; de Linares, Nuevo León, s'entén). Centenars de clònics amb barret texà o norteño. anaven desfilant per la pantalla de la rocola. Els discs més alternatius eren com els de la segona foto (Los Yonics o Mocedades). Amb una paraula...
Visat per als EUA
A la fi la meva dona s'ha decidit a demanar el visat per als EUA. M'ha costat més de dos anys convèncer-la: no li feia cap il·lusió. Qualsevol dia li pot interessar un congrès o un curs als EUA i no hi podrà anar. Per no parlar d'un viatge a Nova York, San Francisco, Boston, o al cau de l'ós Yoggy. Per fer-la enrabiar jo li dic que sense el seu visat no podrà a anar a Laredo, Texas, ni de passada, tenir una balacera experience a Nuevo Laredo, Tamaulipas.
Els ciutadans comunitaris no en necessitem, de visat per als EUA, si tenim el nou passaport, que és de lectura electrònica (jo ja el tinc). Però els mexicans sí. I no donen gaire facilitats per treure-se'n un. Primer has de demanar cita per telèfon: et diuen tot el que cal portar, i et donen cita, per exemple, per d'aquí a sis mesos. T'avisen que l'espera és de quatre hores, que el visat te'l donen o no, i que si te'l donen, l'oficial d'immigració encara et pot negar l'entrada al país. D'aquí sis o vuit mesos en parlarem!
.
La novetat de la nit va ser la rocola. Així en diuen de la màquina de tocadiscs (jukebox), en honor de l'antiga marca Rock-Ola, que els amfitrions havien llogat per a la festa. Naturalment, la màquina ja no tenia discs ni calia posar-hi monedes. Tot devia estar gravat en un disc dur, o ves a saber. Tenia una pantalla i un teclat, des d'on podies triar cançons de set-cents discs (700!), dels quals podies veure la portada i la llista de cançons. Val a dir que la varietat dels set-cents discs era relativa. La majoria eren de l'estil de la primera foto (Los Cadetes de Linares; de Linares, Nuevo León, s'entén). Centenars de clònics amb barret texà o norteño. anaven desfilant per la pantalla de la rocola. Els discs més alternatius eren com els de la segona foto (Los Yonics o Mocedades). Amb una paraula...
Visat per als EUA
A la fi la meva dona s'ha decidit a demanar el visat per als EUA. M'ha costat més de dos anys convèncer-la: no li feia cap il·lusió. Qualsevol dia li pot interessar un congrès o un curs als EUA i no hi podrà anar. Per no parlar d'un viatge a Nova York, San Francisco, Boston, o al cau de l'ós Yoggy. Per fer-la enrabiar jo li dic que sense el seu visat no podrà a anar a Laredo, Texas, ni de passada, tenir una balacera experience a Nuevo Laredo, Tamaulipas.
Els ciutadans comunitaris no en necessitem, de visat per als EUA, si tenim el nou passaport, que és de lectura electrònica (jo ja el tinc). Però els mexicans sí. I no donen gaire facilitats per treure-se'n un. Primer has de demanar cita per telèfon: et diuen tot el que cal portar, i et donen cita, per exemple, per d'aquí a sis mesos. T'avisen que l'espera és de quatre hores, que el visat te'l donen o no, i que si te'l donen, l'oficial d'immigració encara et pot negar l'entrada al país. D'aquí sis o vuit mesos en parlarem!
.
2 comentaris:
Ja és prou complicat trere´s el visat! Però més t´ha costat convèncer a la dona...je, je Quan se´ns posa una cosa entre cella i cella som la repera!! GEMMA. (the return)
Tossuderia o mandra...
La idea que es pot tenir que tots els mexicans es moren per anar als EUA és falsa. Aquí hi ha una 'eurofília' considerable. Francofília, per exemple. En general, fília cap els països al nord dels Pirineus, tot i que cada vegada més es valora Espanya com a país "més avançat"...
Publica un comentari a l'entrada