.
Els mexicaires més veterans recordaran unes classes de català elemental que vaig fer la primavera del 2005 (Apostolat en terra d'indis) a uns quants estudians mexicans de llicenciatura (enginyeria i física) que no descartaven anar a fer un màster o un doctorat a terres catalanes. Van ser, tot en gros, quinze hores de i en català, amb una propina d'un capítol de Plats bruts (Tinc 48 hores, un pèl escatològic per als gustos mexicans, però què hi havíem de fer), i un sopar a casa. Va servir per fer-los perdre una mica la por, i transmetre'ls actituds positives cap al català. Intentar, en definitiva, que no es convertissin en militants de la ignorància (de la ignorància lingüística com a "dret fonamental" de la persona).
Tot i que havien de ser cinc alumnes, se'n van presentar vuit, dels quals, tanmateix, només cinc van acabar. Els havia perdut la pista a la majoria. Una noia se'n va anar dos mesos a la UCLA, i ara s'ha titulat i treballa a la General Electric a Querétaro. De moment, no farà el màster ni a Catalunya ni enlloc. Un altre exalumne estudiava francès per anar-se'n a fer estudis de postgrau a França. Un tercer alumne se n'havia d'anar a fer un semestre a la UIB (Mallorca), però abans, l'estiu del 2005, havia de passar dos mesos al Fermilab, a Chicago, i jo no sabia si realment se n'havia anat després a Mallorca. Divendres me'l vaig trobar dins un autobús, i em va contar que, efectivament, va fer un semestre a la UIB. El curset de català li va anar molt bé, perquè les classes a l'UIB eren en català. Sembla que aviat se'n tornarà, ara cap a Barcelona, a fer el doctorat en una universitat catalana. No vam poder parlar gaire, i no en sé més. Va dir que em passaria a veure abans de partir, però suposo que no hi haurà ocasió de veure'l.
Bé, mexicaires de Catalunya, si es dóna el cas, no dubto de la vostra hospitalitat...
.
Els mexicaires més veterans recordaran unes classes de català elemental que vaig fer la primavera del 2005 (Apostolat en terra d'indis) a uns quants estudians mexicans de llicenciatura (enginyeria i física) que no descartaven anar a fer un màster o un doctorat a terres catalanes. Van ser, tot en gros, quinze hores de i en català, amb una propina d'un capítol de Plats bruts (Tinc 48 hores, un pèl escatològic per als gustos mexicans, però què hi havíem de fer), i un sopar a casa. Va servir per fer-los perdre una mica la por, i transmetre'ls actituds positives cap al català. Intentar, en definitiva, que no es convertissin en militants de la ignorància (de la ignorància lingüística com a "dret fonamental" de la persona).
Tot i que havien de ser cinc alumnes, se'n van presentar vuit, dels quals, tanmateix, només cinc van acabar. Els havia perdut la pista a la majoria. Una noia se'n va anar dos mesos a la UCLA, i ara s'ha titulat i treballa a la General Electric a Querétaro. De moment, no farà el màster ni a Catalunya ni enlloc. Un altre exalumne estudiava francès per anar-se'n a fer estudis de postgrau a França. Un tercer alumne se n'havia d'anar a fer un semestre a la UIB (Mallorca), però abans, l'estiu del 2005, havia de passar dos mesos al Fermilab, a Chicago, i jo no sabia si realment se n'havia anat després a Mallorca. Divendres me'l vaig trobar dins un autobús, i em va contar que, efectivament, va fer un semestre a la UIB. El curset de català li va anar molt bé, perquè les classes a l'UIB eren en català. Sembla que aviat se'n tornarà, ara cap a Barcelona, a fer el doctorat en una universitat catalana. No vam poder parlar gaire, i no en sé més. Va dir que em passaria a veure abans de partir, però suposo que no hi haurà ocasió de veure'l.
Bé, mexicaires de Catalunya, si es dóna el cas, no dubto de la vostra hospitalitat...
.
2 comentaris:
com diu el president de Mèxic, seran tractats com es mereixen.
Sí, aquell "que recibas el trato que mereces" resulta una mica inquietant...
Publica un comentari a l'entrada