Argumentari negacionista del canvi climàtic

.

.

La cultura de la camioneta s'ha implantat amb força a Mèxic - també als EUA i a Europa - i fa una bona contribució a les emissions de gasos hivernacle. Aquí una camioneta és tant una camioneta descoberta (pickup), com aquesta grana en primer pla, com una furgoneta (minivan), com un vehicle tot terreny. Tot són camionetas. En general, els rics van amb furgonetes i tot terrenys nous. El poble va amb camionetes descobertes o furgonetes, preferentment velles i comprades de segona mà a Texas, i importades il·legalment, com és el cas, probablement, de la furgoneta vermella al fons a la dreta de la foto, que és de l'any 1995 i ha estat "legalitzada". Això vol dir que la van entrar de contraban per la frontera nord i, després de circular uns anys com a auto chocolate (els camins de la llengua espanyola són infinits), la van legalitzar. O no, ves a saber, la qüestió és vendre la furgoneta.

Tenim, per tant, un nombre elevat de vehicles de gran cilindrada, molts d'ells vells, fent caravana cada dia per accedir al centre urbà de les ciutats: una bona forma de contribuir amb elevades emissions per càpita a l'efecte hivernacle, per no esmentar, les emissions de monòxid de carboni, benzina mal cremada i altres contaminants tòxics. No s'ha comprovat que una calcamonía gegant de la Mare de Déu de Guadalupe, com la que porta al vidre la pickup de la foto, redueixi les emissions contaminants...

Val a dir que sovint s'ha de circular per carrers o camins amb el paviment en molt mal estat, o inundats per culpa d'un clavegueram deficient, i en aquests casos ajuda molt una camioneta. Vegeu perquè pot convenir tenir camioneta en època de pluges (que consti que no poso aquestes fotos com a il·lustració del canvi climàtic):



Tota aquesta digressió era per il·lustrar l'apunt. Però volia parlar de negacionisme climàtic! He intentat sistematitzar en un algorisme seqüencial els arguments dels negacionistes del canvi climàtic.

Argumentari negacionista del canvi climàtic

(1) El canvi climàtic no existeix (argument en descrèdit creixent)

(2) Els científics que enuncien i anuncien el canvi climàtic ho fan per interessos personals: obtenir més fons per als seus projectes de recerca (no s'han d'esmentar els bilionaris interessos negacionistes de les indústries petroliera i del carbó).

(3) Si el canvi climàtic existeix, i en això els científics potser tenen raó, aleshores el canvi climàtic no és antropogènic: respon a la variabilitat cíclica natural del clima. A mesura que es va demostrant que el periode actual és el més càlid dels darrers N anys (actualment uns mil anys), es poden anar inventant cicles climàtics naturals cada cop més llargs (per exemple 1500 anys). A mesura que es demostra indiscutiblement que sense les emissions de gasos hivernacle és inexplicable l'escalfament actual, es pot intentar desacreditar els models climàtics, tot i que són cada cop més comprehensive i fiables.

(4) Si resulta que el canvi climàtic existeix i és antropogènic, aleshores això és una excel·lent notícia: en l'Antiguitat el canvi climàtic va ser l'origen de les ciutats i del que entenem per civilització, com una forma d'adaptació a climes extrems o poc favorables (és igual el nombre de persones que probablement van haver d’emigrar, fer la guerra o morir perquè alguns s’adaptessin a aquells canvis, que aleshores eren d’origen natural).

(5) Si el canvi climàtic existeix, és antropogènic, i resulta que potser no és una excel·lent notícia, aleshores no cal combatre’l: el mercat s'hi adaptarà sense problemes. De fet, el canvi climàtic crearà grans oportunitats de negoci. Per exemple, com deia fa temps Joan Oliver, obrir ports al cercle polar àrtic (estem salvats!). O vendre gelats als esquimals, dic jo.

(6) Si resulta que el canvi climàtic existeix, és antropogènic, no és una excel·lent notícia, i, a més, cal combatre’l, aleshores s’ha de combatre amb sistemes que no impliquin la reducció o l’abandó dels combustibles fòssils. Més aviat seria substituir carbó per combustibles líquids, o aquests per gas natural; alliberar CO2 al fons del mar o emmagatzemar-lo sota terra: la qüestió és que la indústria del carbó i del petroli quedin bàsicament intactes.

De moment, em quedo aquí.