Al suplement Cultura (18/01/2007) de l'Avui descobrim una Eva Piquer addicta a la sèrie Sex and the City, les sis temporades de la qual diu haver-se injectat a la vena. N'he vist els símptomes, i en vaig parlar cap al final de l'apunt S'ha perdut un paraigua i un sac.
La síndrome d'abstinència es cura veient-ne els 100 capítols un altre cop. Ara mateix a casa passen per quarta vegada l'últim capítol de la sèrie. Provi-ho, Sra. Piquer...
La síndrome d'abstinència es cura veient-ne els 100 capítols un altre cop. Ara mateix a casa passen per quarta vegada l'últim capítol de la sèrie. Provi-ho, Sra. Piquer...
4 comentaris:
Ho provaré, i tant. Crec que encara s'ha d'inventar una altra sèrie que em pugui agradar tant com aquesta. (Jo sóc columnista com la Carrie, he estat periodista free-lance a Manhattan i continuo enganxada a NY, treballo amb Macintosh, m'encanta la roba...)
Gràcies, i un petonàs!
Un honor la visita, Sra. Piquer. Espero que tinguis més sentit comú que la Carrie (jo juraria que sí).
Els qui es devien posar alguna cosa a les venes eren els guionistes, que creaven situacions realment genials, òbviament no sempre.
Gràcies, i un petonàs.
Sí, l'Eva Piquer treballa amb Mac. Això demostra que alguna cosa falla en el món piqueresc.
No facis dolenties, Carles...
Publica un comentari a l'entrada