En aquest segona meitat de març han arribat les sensacions que a Catalunya arriben típicament al juny. Avui ja m'he hagut de posar màniga curta. Avui mateix, un vent tebi m'ha fregat i "despentinat" el pèls dels braços. Caminant pel carrer m'arribava la tebior de les parets calentes del sol. Tot i que el clima aquí no és tropical, el sol és el sol del tròpic. Vull dir que al març ja crema de valent si et descuides. Tinc la típica pell de la raça mediterrània (blanca a l'hivern i morema a l'estiu: una adaptació evolutiva perfectament ajustada al clima mediterrani). Tot i així, aquí m'haig de protegir amb crema solar especial si surto tot el dia al camp o en barca, com he fet alguna vegada.
D'aquí a l'octubre anirem amb màniga curta. De fet, la calor més forta serà els mesos d'abril i maig, perquè a l'estiu astronòmic vénen les pluges. Si més no, vénen els sistemes frontals que, si no deixen anar aigua, almenys refresquen una mica i fan un estiu molt temperat. De fet, de juny a setembre sovint has de portar la jaqueta de punt a mà, per si refresca una mica massa.
La monotonia tèrmica de tants mesos et fa pensar que no hi ha estacions, però finalment al novembre arriba el fred i t'has de posar jersei i potser abric durant uns mesos. Un clima més agradable que el de Barcelona, tot i que més monòton.
6 comentaris:
Trobo molt bonica aquesta disertació del temps. Ens hi fixem molt quan som a l'estranger en el temps. ¿Per què serà?
Som animals de costums, i les estacions ens afecten, i ens hi fixem, fins i tot sense anar a l'estranger. Més encara quan ets fora i notes les diferències
No enyoro les calorades hunmides de l'estiu mediterrani, m'agrada l'estiu temperat d'aquest lloc, però m'hi fixo!
A quina ciutat vius?, miraré pel Google com és i així podré imaginar millor els teus escrits mirant fotos del lloc.
Ostres, Tristany, per qüestions diverses, publico amb pseudònim al meu bloc, i el nom la ciutat on visc també forma part d'aquest anonimat o "pseudonimat". El dia que pengi la meva foto, com tu, potser sí que us diré on visc.
No t'ho prenguis malament, xaval. I endavant amb el teu bloc!
Apa, quin misteri, de cop!!
Que et penses que no ho he deduit que Geococcy és un pseudònim??? homeeeeeee :)))
(i cap problema amb el que em dius eh)
Publica un comentari a l'entrada