Nova secció. Si ja tinc una secció Clàssics catalans, i la resta del bloc és com una secció Clàssics mexicans, i en Tristany ens explica quina és la xocolateria de Bruges on fan la xocolata més bona del món, bé puc fer jo una nova secció que es podria titular J'aime Montréal.
Perquè Mont-real (permeteu-me aquesta grafia catalana) és una ciutat per estimar i per viure-hi. I vaig tenir la sort de viure-hi mig any, la desgràcia que només fos mig any, i la sort que fossin els mesos de primavera i estiu, que l'hivern mont-realès és molt dur. Tot i que hi ha qui li agrada i, per exemple, se'n va a fer esquí de fons tot sol, i a gaudir del paisatge i el silenci hivernals del Quebec. Els més sorollosos se'n van a fer excursions en motoneu (en moren un fotimer cada any, en accidents de motoneu).
Arribant a la ciutat, vam viure un mes a prop del metro Place Saint-Henri, un barri una mica problemàtic (parlo d'una escala de problemes canadenca, no pas mexicana!). A 20 minuts hi havia el Marché Atwater, un mercat molt interessant i molt endreçat. Tots els mercats del món se semblen, i en un mercat un se sent sempre com a casa.
A part de les parades de fruita de la planta baixa, el nostre lloc preferit era la Fromagerie du deuxième, on compràvem formatges i xarcuteria. Per exemple, uns excel·lents formatges de lait crue (llet sense pausteritzar) de les Îles de la Madeleine, de més enllà de la desembocadura del riu Sant Llorenç (i no em refereixo a Sant Llorenç del Munt ;-).
Una passejada molt agradable a 2/4 de 8, abans d'anar a treballar, era baixar fins el canal Lachine, i seguir-lo fins al Marché Atwater, per agafar el metro a l'estació Lionel Groulx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada