dimecres, de març 30, 2005

Una altre aspecte de la FIL


En un article a l'Avui, José Maria Murià Rouret ens ofereix un aspecte de la passada FIL de Guadalajara que no ens havien transmès els periodistes (la meva estada de 6 hores a la FIL tampoc m'ho va permetre apreciar)

L'aspecte que ens comenta Murià és la poca participació de l'exili català i del seus descendents en la FIL, i la seva incapacitat per sumar-se a un esdeveniment que no van saber fer-se seu. De fet, Murià es refereix a les escorrialles de l'exili català, expressió sorprenent venint d'ell, i categoria a la què poca gent li agradaria acollir-se. Però potser ajustada a la realitat (no ho puc jutjar).

Confesso que després d'un total de 20 mesos a Mèxic encara no he conegut cap exiliat català, ni fill ni nét d'exiliat català. Segurament, la majoria són a la ciutat de Mèxic, i haig de dir que no m'he acostat a l'Orfeó Català de Mèxic. De fet no he conegut cap català a Mèxic. He conegut uns mexicans d'origen català (3a i 4a generació), i no eren descendents de l'exili, sinó d'uns empresaris que vingueren abans de la guerra a muntar una fàbrica. Per un o dos comentaris seus em va semblar que no tenien cap simpatia per l'exili català. Si pensem en les tribulacions dels empresaris catalans durant la guerra, i la presa de partit pel franquisme d'una bona part de l'empresariat català, no m'estranya gaire aquesta manca de sintonia.

2 comentaris:

jucasel ha dit...

Com a curiositat: l'any passat hi vaig estar treballant poc més de dos mesos i sí vaig tenir l'oportunitat de conèixer un fill d'exiliat català, que a més el parlava, però no hi vaig recollir masses sentiments positius de la "seva terra".

I ja posats a comentar curiositats, ell era del Barça, però el seu pare, que va tenir que marxar en els temps de la guerra, era un "perico" de pro (gran home, sí senyor ;)) ... Un bon exemple per desfer tòpics massa arrelats a la nostra terra.

Geococcyx ha dit...

El sentiment nacional dels catalans és confús i té unes quantes cares. Suma-li 2-3 generacions arrelades a un altre país: què en queda, d'un català?

Hipòtesi no comprovada: com a màxim un passaport espanyol heretat del seu pare i del seu avi.

S'admeten dades al respecte.