Hola, mexicaires. Ja torno a ser aquí, i he començat la setmana recuperant-me amb prou feines del safari de 24 hores entre l'aeroport de Barcelona i el portal de casa meva. Per sort, no hi havia gaire novetats a l'arribada, i he pogut anar tot just a mitja marxa.
La comida corrida és tota una institució. Corrida vol dir seguida, més o menys (horario corrido vol dir horari seguit o intensiu, i s'aplica, per exemple, a l'horari dels comerços o restaurants que no tanquen al migdia). La comida corrida és, de fet, el menú del dia. Es un terme popular, i s'aplica especialment als restaurants que només serveixen el menú del dia (als restaurants mitjans es parla més aviat del menú, i els cars no tenen menú del dia).
Els menjadors populars serveixen menús per $20-35 (1,9-2,6 EUR!), mentre que els mitjans ho fan per $45-70 (3,4-5,3 EUR). Europeus tots: no us poseu a plorar. Aquests preus són anteriors a l'euro, alguns anteriors fins i tot a l'ingrés a la Comunitat Europea. Digressió: he comprovat que a casa nostra la gent segueix comptant en pessetes i queixant-se de l'encariment pel canvi a l'euro.
La veritat, i per protegir el meu aparell digestiu, fins ara he evitat els restaurants més barats, perquè desconfio de la qualitat, diguem-ne microbiològica i capsaïcínica, d'aquest menjar. Però ahir vaig descobrir un lloc on per $33,50 (2,52 EUR!) serveixen un més que acceptable menú completament casolà, que ahir consistia en:
1) Sopa
2) Espècie de fricandó de vedella, o fajitas de pollastre a la crema, o chile farcit de formatge. Qualsevol opció acompanyada de guarnició de frijoles + arròs (sec) a la mexicana + bledes amb nopales
3) Una amanida de cogombres i pastenaga per acompanyar-ho tot
4) Postre: un trosset de gelatina
Beguda inclosa: agua de melón o de guayaba. L'agua de és un suc de, aigualit i ensucrat. El menjar el servia la mateixa senyora que el feia, i la seva filla. Els meus budells no se n'han ressentit. Ni les morenes. Em sembla que hi tornarem.
La veritat, i per protegir el meu aparell digestiu, fins ara he evitat els restaurants més barats, perquè desconfio de la qualitat, diguem-ne microbiològica i capsaïcínica, d'aquest menjar. Però ahir vaig descobrir un lloc on per $33,50 (2,52 EUR!) serveixen un més que acceptable menú completament casolà, que ahir consistia en:
1) Sopa
2) Espècie de fricandó de vedella, o fajitas de pollastre a la crema, o chile farcit de formatge. Qualsevol opció acompanyada de guarnició de frijoles + arròs (sec) a la mexicana + bledes amb nopales
3) Una amanida de cogombres i pastenaga per acompanyar-ho tot
4) Postre: un trosset de gelatina
Beguda inclosa: agua de melón o de guayaba. L'agua de és un suc de, aigualit i ensucrat. El menjar el servia la mateixa senyora que el feia, i la seva filla. Els meus budells no se n'han ressentit. Ni les morenes. Em sembla que hi tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada