Passem o no?

Passem o no?

Després d’una setmana de bojos a la feina, el cap de setmana vam descansar, i vam sortir a fer de kamakos. Gairebé n'érem els únics. Quina sort que als centenars de milers de ciutadans de la capital no els agradi, sortir el diumenge en cotxe a fer de kamako o pixapins (aquí n'hauríem de dir pixamezquites, pixaiuques o pixahuizaches).

Un altre dia fantàstic: fresc, sec i nítid. Pel camí vam trobar uns ciclistes una mica dubitatius davant els bovins. A l'esquerra, una alzina. A la dreta una mata de llentiscle mexicà (Pistacia mexicana). L'alzina i el llentiscle estan tant lligats a la meva infantesa i la meva adolescència, que em resulta sorprenentment familiar trobar-ne per aquí, ni que sigui en versió mexicana.

A la muntanya de l'enfront, les iuques que s'aixequen enmig dels matolls ens indiquen que som en un altre continent.