Rústic camp

Paret de tova

En la sortida del cap de setmana vam arribar fins un petit poble, a 50 km de la nostra ciutat, que durant el virreinat va estrenar una de les primeres impremptes del país. Costa imaginar-se què hi feia una impremta en aquest poblet, però es veu que s'hi treballaven els metalls que s'extreien de les mines properes, i el poble tenia molta vida.

Feia molt de temps que no arribava a un poble tan tranquil i maco alhora. Tot el poble era casc antic. Vull dir que no hi havia als afores cap barri estil Estat de Mèxic, com sí que passa, per exemple, a l’entrada de San Miguel de Allende. Tot eren carrerons empedregats o encimentats, amb moltes parets de tova i portes de fusta vella. Hi arribàrem a les onze del matí, i s’hi respirava una tranquil·litat total.

La nostra pinta de turistes devia ser força cridanera, tenint en compte que jo era l’únic home que no portava el barret blanc de pagès, i que tots els cotxes eren pick-ups, tret del nostre. Hi havia una carnisseria ambulant, i un petit tianguis, on ens van oferir un molcajete (morter de pedra negra i porosa) per $120, preu de turista :-(

A la foto, una de les parets de tova, en aquest cas estucada, però amb l'estuc desaparegut de la part de dalt.