Restaurant ambulant
Foto de Geococcyx
Sovint es comenten els elevats nivells de delinqüència a Mèxic. Especialment al DF i a alguns estats. Si a més ets víctima del delicte, la percepció negativa augmenta força. Toco ferro, de moment.
Tanmateix, tenint en compte tota la gent que viu en la pobresa a Mèxic, és sorprenent - i admirable- que milions i milions de persones s’estimin més guanyar-se la vida decentment a l’economia submergida (economía informal, que diuen aquí), que tirar pel dret i dedicar-se a viure del delicte. Molts, però molts, es dediquen a rentar cotxes, o a vendre caramels, xiclets, elotes, tamales, tacos,... per uns pesitos. Al carrer et renten el cotxe per $20, et venen 3 kg de mandarines per $10, un taco per $3-4, un CD pirata per $10 (això ja és delicte, diria jo).
Són els venedors ambulants o el ambulantaje. El nom políticament correcte per a la gent que es dedica a això sembla que és microempresarios. Com aquest microempresari, que ven elotes cosidos, churritos y sigarros. Avui no entraré a discutir l’ortografia. El seu esperit corporatiu i emprenedor, d’altra banda, l’impulsa a fer servir el nos majestàtic, com el Papa (tenemos elotes...).
En un tricicle porta tot el capital de l’empresa: bombona de gas, cuina, olla per als elotes, nevera portàtil (hielera), pots diversos amb salses, sembla que una bossa amb elotes crus (a baix a la dreta), uns snacks de color taronja (a dalt a la dreta), un quadre de la Mare de Déu de Guadalupe (sota els snacks, una mica a la esquerra). També una botzina per avisar els vianants, i un sostre per no mullar-se quan plou. I un barret.
Tanmateix, tenint en compte tota la gent que viu en la pobresa a Mèxic, és sorprenent - i admirable- que milions i milions de persones s’estimin més guanyar-se la vida decentment a l’economia submergida (economía informal, que diuen aquí), que tirar pel dret i dedicar-se a viure del delicte. Molts, però molts, es dediquen a rentar cotxes, o a vendre caramels, xiclets, elotes, tamales, tacos,... per uns pesitos. Al carrer et renten el cotxe per $20, et venen 3 kg de mandarines per $10, un taco per $3-4, un CD pirata per $10 (això ja és delicte, diria jo).
Són els venedors ambulants o el ambulantaje. El nom políticament correcte per a la gent que es dedica a això sembla que és microempresarios. Com aquest microempresari, que ven elotes cosidos, churritos y sigarros. Avui no entraré a discutir l’ortografia. El seu esperit corporatiu i emprenedor, d’altra banda, l’impulsa a fer servir el nos majestàtic, com el Papa (tenemos elotes...).
En un tricicle porta tot el capital de l’empresa: bombona de gas, cuina, olla per als elotes, nevera portàtil (hielera), pots diversos amb salses, sembla que una bossa amb elotes crus (a baix a la dreta), uns snacks de color taronja (a dalt a la dreta), un quadre de la Mare de Déu de Guadalupe (sota els snacks, una mica a la esquerra). També una botzina per avisar els vianants, i un sostre per no mullar-se quan plou. I un barret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada