.
Avui comenta Imma Monsó a La Vanguardia com els estudiants copien a tort i dret de les pàgines web a l'hora de fer treballs per presentar a l'escola. Em podria quedar amb el dubte de si l'autor és Imma Monsó o Quim Monzó, perquè ja van dues o tres vegades que la crida a un article apareix a la portada digital amb la foto de Quim Monzó i a dintre amb el nom d'Imma Monsó. Un becari que bada? Heus ací dues petites captures d'una badada que comença a ser recurrent:
Bé, tornant al tema dels estudiants que fan treballs en un temps rècord per la sofisticadíssima tècnica de copiar i enganxar (copiaferrar, que diu Benjamí Villoslada), vaig tenir una experiència força intensa i extensa com a corrector de copiaferrades massives per part d'estudiants universitaris. Durant uns anys vaig impartir un assignatura a distància, amb suport de campus digital (web) i materials en suport informàtic. Tenia entre 20 i 50 alumnes, segons els anys, la feina dels quals s'avaluava, entre d'altres vies, mitjançant uns treballs que em lliuraven.
Em podia trobar que un cap de setmana havia de corregir 50 treballs sobre el mateix tema, que els alumnes entregaven a través del campus digital, i que em descarregava al disc dur i els passava un antivirus abans d'obrir-los (tanmateix creuant els dits) i revisar-los per qualificar-los. Hi havia de tot, però jo m'entretenia a detectar si més no les afusellades més descarades, amb l'ajuda de la mateixa eina que ells feien servir per localitzar les seves fonts literals: el Google. Afortunadament ja no em dedico a això, però aquí penjo unes pistes per a revisors desesperats (o fins ara feliços):
1) La sintaxi i l'ortografia els delaten.
En general, la capacitat dels estudiants universitaris catalans (not to mention els mexicans) d'escriure un text coherent i ortogràficament passable en qualsevol idioma era tan limitada que trobar-te amb un treball d'aitals característiques ja feia encendre els llums vermells i disparar les alarmes. Niii-noo-nii-noo: afusellada a la vista?
2) Absència de referències
Si has fet una bona documentació del tema, no tens inconvenient a posar citacions i referències al document. Zero citacions = una sola font? (o dues?)
3) L'idioma ens ajuda
El teu alumne fa normalment els treballs en català però aquest és en castellà? O viceversa? Potser, només potser, no ha trobat pàgines web per copiar sobre el tema en el seu idioma habitual i n'ha afusellat directament una en l'altre.
Llegint el document apareixen construccions estranyes sospitoses de traducció automàtica? Algú pot haver fet servir Babelfish, Internostrum etc per traduir una pàgina que s'està afusellant.
4) Mans a la feina
Normalment, triant una o dues frases prou específiques del treball, i posant-les entre cometes al cercador apareix un nombre molt limitat de pàgines web que les contenen (fins i tot una de sola). Una comparació del treball i la pàgina permet confirmar o descartar l'afusellada.
5) Unicopiaferrada gloriosa
Això seria un treball confeccionat a base de copiar i enganxar una sola pàgina web sencera. Aquesta tècnica està reservada a alumnes temeraris. A cada treball n'hi havia algun d'aquests. És convenient tornar el treball corregit indicant-hi la URL d'on s'ha extret el text íntegre del treball. Recordo un cas d'una pàgina web d'un tal Gerardo (uruguaià o argentí, crec recordar), que molts alumnes copiaven, amb el temerari objectiu de perpetrar la unicopiaferrada gloriosa.
6) Bicopiaferrada semitemerària
Sempre n'hi havia uns quants que s'havien molestat a copiaferrar de dues pàgines. S'ha de reconèixer la vàlua d'aquest esforç, sempre superior al doble de l'esforç necessari per fer la unicopiaferrada gloriosa. La bicopiaferrada encara és força temerària (semitemerària). Es pot retornar el treball corregit, marcant en colors diferents els paràgrafs corresponents a cada pàgina, i indicant la URL de cada font.
7) N>2 copiaferrada
Ja seria temerari per part del professor seguir investigant més de dues fonts (per qüestions de salut mental). La feina de l'estudiant ha estat, al cap i a la fi, 5 o 6 vegades més dura que la unicopiaferrada gloriosa.
8) Això és una feinada
Si no teniu mà d'obra esclava per fer aquesta feina de Sherlock Holmes del ciberespai (o no ho voleu ser), no proveu mai detectar aquestes afusellades. O bé, com jo, canvieu de feina...
.
Bé, tornant al tema dels estudiants que fan treballs en un temps rècord per la sofisticadíssima tècnica de copiar i enganxar (copiaferrar, que diu Benjamí Villoslada), vaig tenir una experiència força intensa i extensa com a corrector de copiaferrades massives per part d'estudiants universitaris. Durant uns anys vaig impartir un assignatura a distància, amb suport de campus digital (web) i materials en suport informàtic. Tenia entre 20 i 50 alumnes, segons els anys, la feina dels quals s'avaluava, entre d'altres vies, mitjançant uns treballs que em lliuraven.
Em podia trobar que un cap de setmana havia de corregir 50 treballs sobre el mateix tema, que els alumnes entregaven a través del campus digital, i que em descarregava al disc dur i els passava un antivirus abans d'obrir-los (tanmateix creuant els dits) i revisar-los per qualificar-los. Hi havia de tot, però jo m'entretenia a detectar si més no les afusellades més descarades, amb l'ajuda de la mateixa eina que ells feien servir per localitzar les seves fonts literals: el Google. Afortunadament ja no em dedico a això, però aquí penjo unes pistes per a revisors desesperats (o fins ara feliços):
1) La sintaxi i l'ortografia els delaten.
En general, la capacitat dels estudiants universitaris catalans (not to mention els mexicans) d'escriure un text coherent i ortogràficament passable en qualsevol idioma era tan limitada que trobar-te amb un treball d'aitals característiques ja feia encendre els llums vermells i disparar les alarmes. Niii-noo-nii-noo: afusellada a la vista?
2) Absència de referències
Si has fet una bona documentació del tema, no tens inconvenient a posar citacions i referències al document. Zero citacions = una sola font? (o dues?)
3) L'idioma ens ajuda
El teu alumne fa normalment els treballs en català però aquest és en castellà? O viceversa? Potser, només potser, no ha trobat pàgines web per copiar sobre el tema en el seu idioma habitual i n'ha afusellat directament una en l'altre.
Llegint el document apareixen construccions estranyes sospitoses de traducció automàtica? Algú pot haver fet servir Babelfish, Internostrum etc per traduir una pàgina que s'està afusellant.
4) Mans a la feina
Normalment, triant una o dues frases prou específiques del treball, i posant-les entre cometes al cercador apareix un nombre molt limitat de pàgines web que les contenen (fins i tot una de sola). Una comparació del treball i la pàgina permet confirmar o descartar l'afusellada.
5) Unicopiaferrada gloriosa
Això seria un treball confeccionat a base de copiar i enganxar una sola pàgina web sencera. Aquesta tècnica està reservada a alumnes temeraris. A cada treball n'hi havia algun d'aquests. És convenient tornar el treball corregit indicant-hi la URL d'on s'ha extret el text íntegre del treball. Recordo un cas d'una pàgina web d'un tal Gerardo (uruguaià o argentí, crec recordar), que molts alumnes copiaven, amb el temerari objectiu de perpetrar la unicopiaferrada gloriosa.
6) Bicopiaferrada semitemerària
Sempre n'hi havia uns quants que s'havien molestat a copiaferrar de dues pàgines. S'ha de reconèixer la vàlua d'aquest esforç, sempre superior al doble de l'esforç necessari per fer la unicopiaferrada gloriosa. La bicopiaferrada encara és força temerària (semitemerària). Es pot retornar el treball corregit, marcant en colors diferents els paràgrafs corresponents a cada pàgina, i indicant la URL de cada font.
7) N>2 copiaferrada
Ja seria temerari per part del professor seguir investigant més de dues fonts (per qüestions de salut mental). La feina de l'estudiant ha estat, al cap i a la fi, 5 o 6 vegades més dura que la unicopiaferrada gloriosa.
8) Això és una feinada
Si no teniu mà d'obra esclava per fer aquesta feina de Sherlock Holmes del ciberespai (o no ho voleu ser), no proveu mai detectar aquestes afusellades. O bé, com jo, canvieu de feina...
.
2 comentaris:
Tot i que comentem el mateix article, no sembla que ens copiem mutúament.
Sobre els errors dels noms, sembla que quan apareix un nou article al runrún, i qui introdueix el text no sap ben bé de qui és, l'assigna directament al Quim Monzó. Si llegeixes el diari de bon dematí, et trobaràs més d'una vegada que un article del Quim, passa després a ser de l'Imma, o del Màrius, o algú altre de la columna. És possible, també, que el programa que crea la pàgina tingui per defecte el nom del Quim, de manera que no hi hagi mai un article sense signar (si, per error, l'autor/a no l'ha enviat signat o per qualsevol altre motiu tècnic). Es planteja una pregunta: per què el nom per defecte, si ho fos, és el del Quim Monzó? tinc la teoria que és perquè, com és el columnista amb més tirada, si apareix un article durant 6 hores amb la signatura del Quim, més gent hi entrarà. De fet, jo mateix no llegeixo els de l'Imma Monsó, i pel canvi de nom he llegit aquest article. En aquest cas, el Quim hauria de demanar un augment de sou, una participació en el preu dels altres articles, o directament, demandar el diari.
Realment, no sabem que hi ha darrera aquest ball de fotos i noms, però fent un acte de fe, em decanto per la badada, potser ingènuament..
Publica un comentari a l'entrada