La Raza, des d'aquesta banda

Avui és el día de La Raza. A la gent que tingui més de 35-40 anys, això li sonarà a retòrica franquista. A la resta no li sonarà a res, segurament.

És curiós com el 12 d’octubre es veu de manera diferent segons des d'on s'ho miren. A Espanya, misteriosament, s’ha declarat festa nacional. Tots els que s’omplen la boca de patriotisme constitucional, haurien de comprendre que aquesta festa, basada en la identitat “iberoamericana”, no és una festa incloent de les diferents realitats nacionals involucrades a Espanya. No només pel tema lingüístic, sinó pel fet que la conquesta d’Amèrica va ser una empresa de Castella, i que els ciutadans de la Corona d’Aragó no hi van poder participar oficialment fins el segle XVIII. Si, com diuen alguns (dubto que s’ho creguin), la pàtria és la Constitució, llavors la festa nacional dels espanyols hauria de ser el dia de la Constitució Espanyola, el 6 de desembre.

Per a molts llatinoamericans i no llatinoamericans, el 12 d’octubre no és un dia per celebrar, atès el genocidi, etc que va implicar. D'altra banda, es pot considerar una de les dates fundacionals del que avui són aquests països: societats regides per blancs i mestissos, no pas pels indígenes. Curiosament, els hispans dels EUA celebren el dia amb orgull, com una data que els uneix, independentment del país d’origen. Fins i tot, que els uneix enfront dels anglos.

Aquí a Mèxic el 12 d’octubre és dia feiner. És el dia de la Raza, però no és festa. Aquest matí he escoltat una hora i mitja la ràdio i no ho han ni esmentat. Raza aquí no es refereix a unes característiques biomètriques dels ciutadans, sinó a uns trets ètnics comuns de la majoria dels llatinoamericans, bàsicament la llengua espanyola o portuguesa, una tradició catòlica, i una mescla del substrat indígena amb l’europeu i l’africà, en diferents proporcions segons el país.

Curiosament, els mexicans parlen de vegades de la Raza, en un sentit i amb uns matisos irònics, no sé si despectius, que no sempre acabo de captar. Enfrente del mercado había una panadería, donde la Raza solía ir a desayunar. En aquest cas, pel context de la conversa em va semblar potser un comentari classista o racista, referit a les classes populars mestisses o indígenes. De vegades ho diuen simplement com un sinònim divertit de “la gent” (nos juntamos toda la Raza en el parque para una rostizada).