dijous, d’octubre 14, 2004

La veritat? Quina grolleria!

A totes les cultures que conec, la hipocresia en general i la urbanitat en particular són eines indispensables per sobreviure al tracte diari amb el germà proïsme. És un aprenentatge que dura poc o molt, però pel qual tothom passa. A mi m’ha durat potser massa.

Bé, a Mèxic els nivells de sinceritat i mala educació habituals a Catalunya resulten en general tremendament excessius i violents. Comencem pels formalismes en el tracte personal (tractaments), gairebé eradicats a casa nostra. Ja vaig comentar la qüestió dels títols (llicenciat, doctor, etc) que normalment s’apliquen a tothom que en té. Després ve la qüestió del vostè. Si bé al nord de Mèxic, i potser al D.F., el tuteig és més habitual, a la resta del país el tracte de vostè és de rigor, quan no hi ha una amistat pel mig o una situació de col·legues de nivell semblant. El vostè es molt profilàctic i a mi em resulta francament còmode, especialment quan sóc client de restaurants i botigues: quina diferència amb el menyspreu i la manca de professionalitat que hi ha en l’atenció al client a Catalunya (que no és un problema només de tuteig).

Segon punt: el “no” està prohibit. No pots dir que no a una invitació o si et demanen un favor. Simplement, no es pot. Realment es pot, però per als mexicans és un muntanya dir que no, o que els ho diguin. Per tant, has de dir que sí, i faràs el que voldràs. Al principi és difícil d’acceptar (per a mi encara ho és), però és així, i no hay broncas. En cas d’una invitació, has de dir que sí, per descomptat, encara que no hi pensis anar. Passat l’esdeveniment, si és que et cal donar excuses, l’important és que t’excusis amb una història, per inversemblant que sigui. Només per demostrar-los que els aprecies prou com per sentir la necessitat de no ofendre’ls amb la veritat (que no tenies ganes d’anar-hi). Si t’hi esmerces prou, ells també faran veure que s’ho creuen, encara que l’excusa no tingui agafada. És un comportament força oriental.

No presentar-te a un acte al qual has acceptat la invitació és per a nosaltres una grolleria, però per a molts mexicans, és molt més conflictiu – o groller – dir simplement que “no”.

En podria explicar unes quantes, d’històries, i segurament ho faré en altres apunts al diari.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

És interessant el que dius. Jo he estat per Sudamèrica, i ho corroboro. Paradoxalment (o no), hi ha molta calidesa en les relacions, a part d'educació.
Lola (paraules)

Carles ha dit...

A mi, per exemple, això del vostè em sembla molt bé, però gairebé no el pots fer servir amb ningú perquè crea una distància amb l'interlocutor que el bonrotllisme imperant considera gairebé ofensiva. Ara: sense voler defensar la mala educació de per aquí, precisaria que una cosa és la cortesia "real" i una altra cosa la cerimoniositat excessiva. I crec que el que descrius és més aviat això segon. Per aquí, fa dues o tres generacions era un mal molt estès --almenys als pobles. Era allò de fer compliments per qualsevol punyeta, una manera de funcionar molt hispànica --també molt de basar "oriental"-- i completament desesperant per qui, sense ser mal educat, va per feina i vol respostes pràctiques.

Geococcyx ha dit...

Cert, Carles, l'amabilitat i el temps que tenen els mexicans impica també que es perd més temps, i que costa concretar.

Fa uns mesos em va tocar donar part d'un curs sobre un tema d'enginyeria. La persona que l'organitzava ens va invitar a tres potents esmorzars de treball, però a l'hora de la veritat l'organització va ser nefasta...

Hi ha gent, però, que no funciona així i va a un ritme més estàndard...

Geococcyx ha dit...

Lola, hola de nou!

No conec Sud-Amèrica, però la filosofia ha de ser semblant. Els argentins per això, sento que són més directes.
Salut

Anònim ha dit...

He tret la impressió que els argentins no són gaire ben vistos per la resta de països de l'entorn. N'he sentit dir pestes; i ja definitiu: era a Bolívia durant un mundial de futbol i tot déu va celebrar ostentosament el fracàs argentí. En canvi, donaven suport incondicional a Brasil, que va perdre la final contra França, per cert.

Lola (paraules)

Geococcyx ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.