L'Adriana aixeca el vol

L'Adriana aixeca el vol
Foto de Geococcyx

Ufff! Després de 7 mesos d'arrossegar-se per terra, la televisió materialment s'ha enlairat, i l'Adriana Pérez Cañedo, de passada, també.

El 8 de març vam a entrar a viure en aquesta casa. Arran dels atemptats de l'11 de març, vaig percerbre al meu entorn més directe la urgència històrica de comprar TV, i contractar el satèl·lit, per poder veure, entre altres coses, les TV espanyoles que passen pel satèl·lit digital de pagament. Ni modo, que diuen aquí. Per a la TV3 caldrà un segon satèl·lit.

Vaig aconseguir, per això, que compréssim una TV de format 16:9, per poder veure les pel·lícules allargades a pantalla completa.

Com que no trobàvem un moble mínimament decent per posar la tele, l'hem tinguda 7 mesos a terra! Aquesta setmana ha arribat el moble, i la tele finalment s'ha enlairat uns 60 cm, fins una posició que ja semblava impossible. Veure la tele sense haver d'acotar el cap és com una experiència religiosa, després de 7 mesos. Ara és com si tornéssim a tenir tela nova!

L'informatiu de la nit del Canal Once és una de les poques coses que se semblen a un informatiu en tota la televisio mexicana, i el presenta l'Adriana Pérez Cañedo, que transmet una serenitat i una credibilitat extraordinàries. Si més no a primera vista: també si li veu el llautó progovernamental de tant en tant. Al costat de l'Heechoooos de la TV Azteca, és com veure la BBC.

Per cert, haurem d'amagar tot aquell embolic de cables que hi ha darrere el moble.