Ai Dalai!

Bé, ja sa n'ha anat el Dalai Lama, i hi ha hagut una mica d'enrenou.

El Dalai Lama ha vingut de visita a Mèxic. Ja sabeu com li molesta al règim xinès que sigui rebut per les autoritats dels països. Fa poc el Dalai va tenir una sospitosa malaltia que li va impedir intervenir al Fòrum de Barcelona. La mà de Pequín?

El cas és que la Primera Dama del país (aquí no hi ha la Segona Dama, que tant li agrada esmentar a la Maruja Torrres) té el Dalai Lama com a conseller espiritual. Bé, per evitar un incident diplomàtic (el drac xinès ja desperta i se l'ha de respectar) el Dalai Lama no va ser rebut amb honors de cap d'estat, com el 1989. Tampoc va ser rebut pel President de la República, sinó pel Secretari de Governació (Santiago Creel, un altre cop), com a responsable de les relacions amb les confessions religioses. Després, la Primera Dama va assistir privadament a un acte ecumènic (amb mormons i tot) a la Catedral Metropolitana, on hi havia el Dalai Lama.

Per posar més vaselina, el Congrès va presentar una exposició del govern xinès sobre "El Tibet de China", i diputats del PRI i el PAN feien declaracions a la televisió en favor de la unitat de la nació xinesa. Que la visita posava nerviosos els governants mexicans n'és prova que el Secretari de Relacions Exteriors, Luis Ernesto Derbez, va tenir un lapsus en una roda de premsa i va parlar del Dalai Mama, provocant les rialles del periodistes. ¡No maaanches! (*), dic jo.

Finalment, el Dalai Lama va visitar el Congrés, amb un èxit total, i va ser rebut pel Cap de Govern de la capital, l'ínclit "Peje".

El divendres va partir, i l'ambaixador xinès va dir que els polítics que l'han rebut són uns ignorants. Incident diplomàtic a la vista? Serà el govern del PAN tan sobiranista i valent com amb l'ambaixador cubà fa uns mesos, i l'expulsaran? No ho crec pas!

(*) Eufemisme per No mames (~ no fotis)