El subjuntiu contraataca

Els veterans de Cartes de Mèxic recordareu un apunt sobre La mort del subjuntiu. Les meves fonts d'informació, que abracen els Països Catalans i part de l'estranger, em diuen que ahir (7 d'octubre), el filòleg i escriptor Gabriel Janer Manila escrivia a la secció Actual del Diario de Mallorca sobre Els cavallers del subjuntiu, una recent novel·la francesa.

Aquest escriptor, que vaig tenir el gust d'entrevistar fa molts anys, és avui digne (i improbable) director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, en unes Illes Balears amb un PP illenc cada vegada més ulsterià.

Janer Manila es lamenta de la pèrdua de formes verbals, de la riquesa del llenguatge. De l'omnipresència de l'indicatiu, i de l'imperatiu! Diu:

L'illa del subjuntiu és la més bella i meravellosa. També, la més subtil. El subjuntiu és l'enemic de l'ordre, és el mode verbal que fan servir els rebels, els insatisfets, els contestataris... És l'expressió verbal del desig. Com l'aigua d'un estany, el subjuntiu és el mirall dels somnis.

No us puc donar l'enllaç directe a l'article, hi podeu d'accedir a través de l'hemeroteca, a la pàgina principal del diari.