dijous, d’octubre 28, 2004

El manuscrit Tovar

Juan de Tovar (Texcoco, 1543-1623) era un jesuïta mestís que va arribar a parlar tres llengües indígenes. El virrei del moment li va encarregar un estudi sobre la història dels mexicas, un dels noms que es donava als asteques. El resultat va ser una autèntica joia documental del segle XVI, on s'explica la història dels asteques des del final del segle X, quan van començar el seu pelegrinatge des d'Aztlan (avui al Sud-Oest dels EUA) fins a la Vall de Mèxic, història explicada segons la tradició oral dels mateixos asteques.

El manuscrit es titulava: Relación del origen de los Indios que habitan esta Nueva España según sus historias. El document es va perdre, i Tovar el va tornar a escriure, però la segona versió va tornar a desaparèixer, i no va aparèixer fins segles més tard. Una història una mica rocambolesca, que expliquen al pròleg del llibre on l'he pogut llegir:

Historia y creencias de los indios de México
Juan de Tovar
Ediciones Miraguaro, Madrid.
Em va costar 3900 PTA, abans d'entrar l'euro.

L'obra està escrita un un castellà arcaic, però fresc, ric, net, molt expressiu. S'hi poden llegir coses com la carta que el pare Acosta li va enviar a Tovar, que comença:

Holgado he de ver y pasar la Historia Mexicana que Vuestra Reverencia escribió...

El llibre explica, entre altres coses, com els asteques, després de 90 anys de pelegrinar pel que és avui Mèxic, arriben a la ribera del llac que ocupava bona part de la vall de Mèxic. La ribera, ja havia estat ocupada pels altres pobles de llengua nàhuatl, que hi havien arribat primer. Els mexicas van començar essent vassalls dels senyors de la ribera del llac. Després es van instal·lar sobre una illa inhòspita al mig del llac, un lloc ple de figueres de moro (Tenochtitlan= lloc on abunden les figues de moro), on va néixer la ciutat de Mèxic (Tenochtitlan), i des d'on van acabar dominant tota la ribera del llac, i després bona part del que avui és Mèxic.

Tot això just a temps de veure arribar l'Hernán Cortés i tota la colla!