dimecres, d’octubre 06, 2004

Brossa: escalfant motors ( i II)

A la majoria d’estats de la República, els gestor públics dels residus municipals estan únicament preocupats per aconseguir alguna dia que el 100% de les deixalles es recullin correctament i es portin a un abocador com déu mana (que no és poc!). No tenen temps, ni pressupost, ni ganes de plantejar-se de veritat una gestió integral de les deixalles (prevenció, separació en origen, recollida selectiva, reciclatge,...) quan no hi ha cap llei que realment els ho exigeixi.

Quan només coneixia el tema dels drapaires d’abocador a partir d’articles o pàgines web, pensava que al cap i a la fi alguns països en desenvolupament tenien la seva peculiar via al reciclatge, mentre arribava el dia que ho podrien fer d’una altra manera. Que potser sense haver-se de pagar els iglús i tota la pesca, potser encara feien més que nosaltres.

Bé, sobre el terreny, i per la meva feina, he descobert la realitat: els drapaires d’abocador separen i porten a reciclar una proporció mínima de materials reciclables. Tenen uns líders “sindicals”, que es dediquen a viure d’aquests i d’altres grups marginals, i de provocar conflictes entre aquests grups i les autoritats, per treure’n profit particular.

Quan un municipi pretén millorar la seva gestió, ja sigui fer un abocador en condicions (tancat al públic, també als drapaires, naturalment), aplicar recollida selectiva, triatge, es troben amb 50, 100 o 500 persones que tenen segrestat la gestió de les deixalles de centenars de milers de persones. De vegades, els drapaires no accepten tan sols la solució d’integrar-se a un nou sistema de gestió racional i generalitzat (nosaltres no volem ser els teus empleats!).

La por al México bronco i la manca de pressupost té paralitzats, en molts casos, els gestors públics de residus. Tampoc els polítics s’atreveixen a posar un impost per finançar la gestió de residus, igual que no s’atreveixen a cobrar un preu de l’aigua mínimament proper al cost real.

Al Districte Federal s’ha fet aprovat la Llei de residus sòlids, que incorpora de manera obligatòria la separació en origen, en tres fraccions: matèria orgànica, reciclables i rebuig. S’han proposat fer el processament de la matèria orgànica, a més de reciclar els materials com vidre, paper, envasos,... També es passaran anys escalfant motors o avançant lentament, però ja s’han posat uns objectius una mica ambiciosos. Molts estats de la República seguiran sense tan sols escalfar motors...

Nota final: la recollida d’escombraries es diu recolección, no recogida. Això de la re-cogida deu sonar molt fort a les orelles dels mexicans :-D