Esquerdes en la no reelecció

Sufragi efectiu, no reelecció era el lema principal dels moviments d’oposició democràtica a Porfirio Díaz, qui va estar 35 anys al poder, i després, un lema essencial de la mateixa revolució mexicana. Encara avui, molts documents oficials porten aquest lema al costat de la signatura.

L’assassinat del reelegit president Àlvaro Obregón (1928) va deixar prou clar el principi de la no reelecció en el règim revolucionari, reforçat anys després per la mort sospitosa de Maximino Ávila Camacho, que volia succeir el seu germà Manuel a la Presidència de la República. Tot i que al final dels anys 20 i primers 30 el general Plutarco Elías Calles va assajar la reelecció a través de terceres persones (l’anomenat Maximato), el general Lázaro Cárdenas no va acceptar el paper de president-titella, i va enviar el general Calles a l’exili a Califòrnia. Podem dir que la no reelecció va ser un principi sagrat del règim del PRI. El sufragi efectiu ja és una altra història.

No cal dir que per a un europeu acostumat als molts anys al poder de Miterrand, Kohl, González, o Pujol, aquesta dèria per la reelecció no s’acaba d’entendre. O sí! per la corrupció que hi va haver en els mandats d’alguns d’aquests governants. Corrupció tampoc evitada per la no-reelecció priïsta. Però ara no hem vingut a parlar d’això. El cas és que l’antireeleccionisme comença a mostrar esquerdes a Mèxic. Si més no per dues vies, força diferents.

Primera: es comença a pensar que potser convindria permetre la reelecció dels diputats i dels senadors, perquè tinguessin com a mínim l’esquer de la reelecció per fer millor la seva feina, i perquè hi hagués una classe política de legisladors experimentats.

Segona: les esposes dels governadors, i fins i tot l’esposa del President Fox, tenen ambicions polítiques de succeir els seus marits (no conec el cas dels marits de les governadores, perquè n’hi ha hagut pocs, i diria que encara no s’ha donat el cas.). Això encara és considerat per molts a Mèxic com una manera de reelegir-se, una maniobra completament il·legítima.

Bé, doncs l’esposa del governador de Tlaxcala (i senadora per aquest estat) va guanyar unes eleccions primàries, al si del PRD, per triar candidat a governador de l’estat. Tot i que el PRD no la va acceptar com a candidata, el Tribunal Electoral de la Federació ha declarat que ella ha de ser la candidata del PRD a governadora de Tlaxcala. S’ha aixecat un bon enrenou. En tot cas, això dóna ales a Martha Sahagún, la dona del President Fox (aquí és Martha Sahagún de Fox), tot i que ja ha dit que ella no es presentarà al 2006. Ja sorgeixen nous casos a altres estats...