Foto de Geococcyx
C'est fini. Vaig portar a Mèxic aquesta grapadora perquè és bona, senzilla, lleugera, barata i pràctica. I perquè sóc tossudament sentimental amb els objectes. Vaig dur també una capsa de grapes de recanvi, model 23/6 - 200.
Se m'han acabat les grapes. I no en trobo de la mida exacta. No sé si és que aquí les mides són diferents o és que no he cercat prou. La síndrome de Robinson Crusoe m'assetja...
divendres, de febrer 18, 2005
La darrera grapa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
M'he aixecat de la cadira, i he anat a mirar a l'armari —curiositat. Jo no en tinc, faig servir les 22/6 —que sigui dit de passada, semblen les més normals—, però si veig que a tots els catàlegs —aquells que t'envien per comprar material d'oficina— n'hi han. Ànim en la recerca.
hola,
emsembla que aquí en tenen
http://www.argonpapelera.com/fami8.htm
bona sort en la recerca,
RMF
Moltes gràcies, blocaires, per la solidaritat grapística!
Les he de trobar. Si cal, anirem a Querétaro a veure els de l'Argon Papelera, tot i que espero que tinguin distribuïdors...
Osti. El meu alter ego ha irromput en el comentari anterior i l'ha signat. Quines coses...
Publica un comentari a l'entrada