L'altre dia em vaig posar una mica sud-africà. Això m'ha fet recordar una novel·la de Tom Sharpe, ambientada a la Sud-Àfrica de l'apartheid. Em refereixo a Riotous Assembly (1971) que vaig llegir en castellà (Reunión tumultosa, Anagrama, 1989).
Tom Sharpe, de fet, el van expulsar de Sud-Àfrica per la seva oposició al règim de l'apartheid. Amb el seu humor bestial, Sharpe ridiculitza el règim, els anglesos, els afrikaner i les relacions entre les ètnies. Els tres primers capítols són brutals. De fet, els he llegit moltes vegades com si fossin una obra independent.
Ambientada a Piemburg (de fet, es refereix a Pietermaritzburg, la capital de Zululàndia), la novel·la comença amb una corrosiva descripció de la ciutat, d'on destaca:
Porque Piemburgo es, según el dicho popular, una ciudad muerta del todo...un visitante norteamericano contempló Piemburgo y dijo: "Es como la mitad del cementerio de Nueva York en tamaño y el doble de muerta".
Un frase memorable, que de tant en tant podeu aplicar a alguna ciutat que conegueu....
El protagonista és el Kommandant van Heerden, un oficial de la policia sud-africana que admira els anglesos i l'Imperi Britànic, tradicionals enemics dels afrikaner. Amb la seva mala llet habitual, Sharpe ens retrata el Kommandant:
El Kommandant Van Heerden se hacía pocas ilusiones sobre sí mismo, y muchas sobre todo lo demás.
Una altra frase encara més memorable. De tant en tant algú me la fa recordar. En aquesta pàgina trobareu el text complet en anglès d'aquest retrat del Kommandant.
El cas és que una vella dama de l'alta societat anglesa de Piemburg (Miss Hazelstone) assassina el seu amant i cuiner zulú amb un rifle de caçar elefants, en un terrible crime passionnel, que el Kommandant Van Heerden, amb els seus nuls coneixements de francès converteix en creme passion nell. El Kommandant i les seves hosts faran l'impossible per evitar que el crim i les il·legals relacions interracials de Miss Hazelstone transcendeixin. Però el sidral que els incompetents policies sud-africans organitzen supera totes les previsions.
Insisteixo: els tres primers capítols són excepcionals. Després, per mi, la cosa perd pistonada. Una altra ressenya del llibre, sobre la traducció francesa.
Hi ha una seqüela de l'obra: Indecent exposure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada