El diccionari Pey

A la FIL de Guadalajara vaig comprar el Diccionari de sinònims i antònims - Amb vocabulari de barbarismes, de Santiago Pey i Estrany. És tot un clàssic de 1970, que m'he anat trobant de llibreria en llibreria des que vaig començar a visitar-ne, però que mai no havia arribat a comprar. Es deu vendre tan bé (o tan malament?) que s'han permès de fer-ne vint-i-una reimpressions (fins el 2003). No parlo de reedicions, sinó de reimpressions de la primera - i aparentment única - edició!

En el terreny dels barbarismes, que s'encongeix i - més aviat - s'eixampla contínuament, és curiós de comprovar l'evident. És a dir, que el diccionari s'ha quedat congelat a l'any 1970. Comprovem-ho. Armat d'esperit científic, del diccionari Pey, i d'una mica de paciència, he acudit a una font densa i inesgotable de barbarismes, que ja vaig esmentar indirectament: el Diari Vermell. He fet un feixuc treball de camp sobre aquesta mostra, segurament una mica esbiaixada...

En 8148 paraules contingudes divendres passat a la pàgina d'inici del DV vaig comptar no pas menys(*) de 51 barbarismes (sense comptar les abundants repeticions), dels quals només 24 figuren al vocabulari de barbarismes del diccionari Pey (el 47%). La llista no la posaré aquí, perquè la meitat de les paraules són obscenes, i no vull que Blogspot em tanqui la barraca (o el xangarro, un altre barbarisme, en aquest cas introduït per un servidor).

Només amb el material del DV (que, per cert, trobo que va perdent pistonada), ja valdria la pena de fer una reedició, revisada i ampliada del Pey, on l'annex de barbarismes potser superaria la secció principal de sinònims i antònims!

Com que el Sr. Pey malauradament ja no és entre nosaltres, encoratjo l'Editorial Teide a trobar algú altre que vulgui i pugui fer aquesta feina.

(*) No pas menys: estem parlant de la construcció gramatical preferida de qui fa els titulars i redacta les notícies a Vilaweb. Nada menos!