dilluns, de gener 03, 2005

Tribunal islàmic al Quebec?


Mont-real des del Mont Royal.
Foto de Geococcyx

A mitjans de desembre, una colla d'imams del Quebec van fer la proposta que la província del Quebec reconegui autoritat jurídica en qüestions de dret familiar a uns tribunals islàmics, que aplicarien la llei islàmica, i als que se sotmetrien els musulmans quebequesos (n'hi ha uns 200.000). Ho volen implantar mitjançant el reconeixement jurídic de l'arbitratge religiós en l'àmbit del dret familiar.

El Codi Civil quebequès no contempla aquesta possibilitat. Però el cas és que a la província d'Ontario sí que es pot, i sectors musulmans quebequesos pressionen per obtenir aquest reconeixement. El ministre de Justícia quebequès ja s'hi ha oposat, i sembla que no s'implantarà, però hi ha una bona polèmica als diaris.

El laïcisme quebequès no és tan fort com el francès. Dues possibilitats fan esgarrifances: 1) Les conseqüències per a les dones, i 2) Pensar que diferents veïns de Mont-real podrien tenir un dret civil diferent segons la seva adscripció religiosa.

Aquesta és la primera notícia que n'he trobat a Le Devoir. Aquest dossier del mateix diari conté els articles publicats sobre el tema.

Ens podem anar preparant per a propostes com aquesta?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No en sabia res i m'he quedat de pedra. Evidentment, haurem d'aprendre a dir "no" (cosa gens fàcil quan un dels nostres reductes morals és la tolerància, és a dir: "ándeme yo caliente..."). Si els conflictes es guanyen en el terreny de la moral, ja ho podem donar per perdut. Ho tinc claríssim quan veig la dona de fer feines que ve a casa: no es pren ni un glop d'aigua durant el Ramadà tot i tenir la gola resseca a causa dels productes de la neteja. Em produeix estupor que inclou una fugissera i estranya admiració.
I no podem dir allò clàssic: Que Al.la hi faci més que nosaltres, perquè em sembla que ja ho fa, ja.

Lola (paraules)

Geococcyx ha dit...

Em fa l'efecte que molt del que les societats democràtiques havien guanyat en termes de secularització ho aniran perdent, ja sigui per l'integrisme "miroardevolià", el musulmà o el que sigui...

El dejuni del Ramadà, o de la Quaresma (que practica la dona de fer feines que ve a casa)... això rai, no em preocupa gaire, però ens anirem trobant amb temes ben peluts...

Anònim ha dit...

No sé si sabré explicar-ho. A veure: no crec en Déu, per tant la meva estratègia vital es basa en la provisionalitat, la vulnerabilitat. No tinc res a pelar davant d'un hipotètic enfrontament amb aquells que viuen en la seguretat d'un absolut; en psiquiatria, en diuen "contrafòbics", es creuen invulnerables. Em referia a això quan parlava de moral.
Sí, en veurem de més gruixudes, em temo; i les religions hi tindran molt a veure. En fi. Que Dios nos coja confesados.

Lola (paraules)

Geococcyx ha dit...

Amén ;-)