De fa uns anys, cada setmana una notícia ens recorda que a la Xina li falta una mica menys per arribar a dominar els mercats i la política internacional. Ara el preu de l'acer es dispara per la demanda desenfrenada xinesa, suara el preu del petroli. Ara una empresa xinesa compra una gran empresa americana.... O el Dalai Lama és ignorat a països on abans era rebut amb honors de cap d'estat. O McDonalds ha de treure la bandera taiwanesa del seu web. Petits i grans detalls.
A Mèxic, la Xina es va convertint en una obsessió nacional. El Tractat de Lliure Comerç Nord-Americà havia de permetre un boom mexicà: el país s'ompliria de maquiladores, i les empreses mexicanes vendrien com a xocolatines els seus productes al mercat americà. Què ha passat? Mèxic no pot competir amb preu amb els productes xinesos, ni a Mèxic ni als EUA. Cada cop que poso la ràdio, em trobo amb una taula rodona explicant com els xinesos venen artesanies mexicanes a Mèxic o mobles rústics mexicans als EUA.
Amb una expressió mexicana molt gràfica, podem dir que la Xina li està comiendo el mandado a Mèxic. És una llàstima que la reacció mexicana tendeixi una mica cap a la xenofòbia (o xinofòbia?), en lloc de pensar, planificar, actuar i treballar com els països que sí que poden resistir - si més no de moment - l'empenta xinesa. No és senzill aquest tema econòmic, però és preocupant...
1 comentari:
Sí, la competència xinesa és a tot aAlguns països poden pensar que tenen avantatges tecnològics competitius importants (com a mínim per uns anys). Però els que competien en preu i no poden aportar alta tecnologia ho tenen més difícil, com és el cas de Mèxic.
Com competirà la indústria actalana? Per preus, òbviament no. I per tecnologia i valor afegit?
mmmmm...
Publica un comentari a l'entrada