.
Vaig aprofitar uns dies de vacances per visitar alguns llocs del centre i del nord-est de Mèxic. Entre ells, Ríoverde (SLP) i la Media Luna. La Media Luna és conjunt de deus que brollen tot l'any, amb un cabal considerable. En clau illenca, és com Ses Fonts Ufanes (per cert, no hi he estat mai), però tot l'any i amb cabals més regulars. I amb la particularitat que aquí s'ha format un estany permanent en forma de mitja lluna, tot i que en la vista aèria del primer enllaç sembla bastant rodó.
De fa uns anys és àrea natural protegida, però pertany a un ejido, i els ejidatarios en fan una gestió diguem-ne peculiar. Se'm va acudir visitar-la el dissabte de glòria, en ple pont de Pasqua. Un dia, a més, en què és tradició remullar-se (i sobretot remullar el germa proïsme) amb aigua. Bé, el lloc era un autèntic formiguer de gent, cotxes i tendes de campanya. Ja m'havien avisat però, tot i així, impressionant.
No es permet l'accés del públic a tot el recinte, però encara la pressió humana em va semblar excessiva. La protecció del lloc potser requeriria d'altres mesures, com la restricció efectiva del nombre de visites diàries, l'eliminació o la reducció dràstica dels "changarro-restaurants", la prohibició d'acampar dins l'àrea natural i potser la prohibició de nedar a l'estany. Però em penso que això és somniar truites...
Fotos: el càmping a la vora de l'estany, en una zona aparentment no restringida, és a només 3 metres del cartell explicatiu. La situació als canals s'explica per ella mateixa. Per si de cas, visiteu la Media Luna en temporada baixa.
De fa uns anys és àrea natural protegida, però pertany a un ejido, i els ejidatarios en fan una gestió diguem-ne peculiar. Se'm va acudir visitar-la el dissabte de glòria, en ple pont de Pasqua. Un dia, a més, en què és tradició remullar-se (i sobretot remullar el germa proïsme) amb aigua. Bé, el lloc era un autèntic formiguer de gent, cotxes i tendes de campanya. Ja m'havien avisat però, tot i així, impressionant.
No es permet l'accés del públic a tot el recinte, però encara la pressió humana em va semblar excessiva. La protecció del lloc potser requeriria d'altres mesures, com la restricció efectiva del nombre de visites diàries, l'eliminació o la reducció dràstica dels "changarro-restaurants", la prohibició d'acampar dins l'àrea natural i potser la prohibició de nedar a l'estany. Però em penso que això és somniar truites...
Fotos: el càmping a la vora de l'estany, en una zona aparentment no restringida, és a només 3 metres del cartell explicatiu. La situació als canals s'explica per ella mateixa. Per si de cas, visiteu la Media Luna en temporada baixa.
3 comentaris:
No has estat a ses fonts de "llibellí"?
I que no m'enganin, de tota sa vida (m'encanta aquesta legitimació: quan vols justificar qualsevol cosa... de tota sa vida!)sa possessió aquella se diu llibellí, no Gabellí!:-).
Noltros com hi viviem aprop, a la que plovia -bastant- hi anavem.
Record que m'impressionaven bastant. Més quan explicaven el mite de les espècies grogues: si tiraves espècies grogues al Montseny (en aquell moment "unes muntanyes de Catalunya")al cap de dos dies sortien per ses fonts de "llibellí".
Geo -i altres- estic començant a enllestir la venguda a Mèxic, darrera setmana de juny i primera de juliol.
1) m'ofereixo de transportista pel que faci falta.
2) Teniu recomanacions que no surtin a les guies?:-)
Qualsevol cosa ccanyelless@gmail.com
Pareix un d'aquells anuncis classificats -ho sento-!(atrevete a llamar!jajaj!)
Catalina: ja t'he escrit al correu. Aquí t'esperam :)
Per cert, he estat a Sant Miquel, però era estiu de ple i ja no anàrem tan sols a veure les fonts ufanes.
Això del mite les aigües que venien de Catalunya ho havia sentit a dir, però no en concret del Montseny i de les fonts ufanes.
Publica un comentari a l'entrada