Cadascuna d'aquestes "boletes" vermelles és un chile piquín. És a dir, un minúscul pebre de cirereta, que dirien a Mallorca. Bastaaant coent. En pots esmicolar un parell amb els dits dins l'oli d'un sofregit, o afegir-los a un guisat, o a un plat servit a taula. Per què no, a un plat de papardelle. A les fotos, 10 pesos de chile piquín comprats a un mercat popular.
És 7-8 vegades més coent que el chiles jalapeños, que els mexicans es mengen envinagrats com si fossin xocolatines.
És 7-8 vegades més coent que el chiles jalapeños, que els mexicans es mengen envinagrats com si fossin xocolatines.
5 comentaris:
des que estic aqui no m'he menjat res, absolutament res amb chile! impresionant oi?
No m'estranya, als restaurants no te'n posen i a casa no en deus tenir, i si en tinguessis... potser no cuines gaire?
Jo no en menjo gaire. A casa solem tenir chiles serranos frescs i chile pasilla. A Catalunya havíem tingut chile piquín i chile pasilla, portats de Mèxic per una amiga...
Peró no ho has fet per postura o per què?
Sabies que els prodcuctors de chile piquin mexicans s'estan quedant sense feina, perquè els xinesos n'hi exporten i molt més barat!
Quedarà res, algun dia, que els xinesos no facin més barat?...
;)
Publica un comentari a l'entrada