Xocolata de Oaxaca

.

Us puc ben asegurar que a la Mallorca en què em vaig criar no hi havia la tradició del tortell de Reis, ni n'havia sentit a parlar mai. Als 23 anys vaig descobrir que a les cases catalanes es menjaven el tortell de Reis, i vaig pensar que era una tradició específicament catalana. El meu nebot es deu pensar que el Pare Noel és una tradició mallorquina, perquè cada any apareix amb les joguines entre els ametllers de Sa Garriga, i parla mallorquí. Com diu la meva amiga navarresa i historiadora, totes les tradicions són inventades o adoptades, ben contenta que al seu poble hagin reinventat o adoptat la tradició de l'olentzero (com aquest que va ser segrestat per uns guàrdies civils no nacionalistes).

Més endavant vaig comprovar que el tortell de Reis també se'l menjaven a Viena i a Espanya, per descobrir anys més tard que a Mèxic també és tradició. Amb la particularitat que si et toca el monito, no pagues el tortell, sinó que el 2 de febrer has de pagar als comensals un esmorzar de tamales.

Aquí acompanyen el tortell de Reis amb xocolata desfeta, la qual cosa em serveix per parlar de la xocolatada d'ahir a la nit, a ca una amiga de Oaxaca que viu en aquesta ciutat. Oaxaca - on no he estat - és terra de molt bona xocolata. Encara hi ha molins de xocolata, llocs on tu compres cacau, sucre i canyella en la proporció que tu vulguis, i ells t'ho fiquen al molí i surt la xocolata, calenta, en forma d'una làmina pastosa de dos dits de gruix, estesa sobre una safata. A casa la deixes refredar i torna forta com una pedra.

Ahir no només ens van preparar una xocolata desfeta boníssima, sinó que ens van regalar prop d'un quilo de xocolata oaxaqueña, per poder-ne fer a casa. Mmmmm!