L'any 1983 - quan algun mexicaire encara menjava farinetes o, directament, no havia nascut - vaig fer uns càlculs d'enginyeria a la terminal de text d'un VAX, que era un mainframe de DEC, empresa que ja no existeix (o se la va cruspir Compaq). Vaig fer un programet que em va permetre calcular i imprimir 350 integrals numèriques en un disseny de transferència de calor. Segurament, en el temps que vaig dedicar a la corba d'aprenentatge podria haver calculat les integrals amb un full, un llapis i una calculadora electrònica (la meva Casio FX-3600 que encara deu córrer per aquí). Però tot plegat em va servir de baptisme informàtic.
Com que me'n vaig anar a Mallorca a acabar el projecte, vaig quedar sense VAX, i vaig haver de fer un pelegrinatge per les pioneres botigues de Palma que ja venien ordinadors, com Can Gilet, a veure si me'n llogaven un. De llogar no en llogaven, però a dues botigues em van deixar treballar by the face a sengles IBM PC, suposo que XT amb el processador Intel 8086 de 8 bits. Abans, per això, a un acadèmia em van deixar treballar uns dies amb un Commodore 64, que et permetia desar els fitxers... en una cassetera integrada al teclat!
De manera que vaig ser una espècie de ciberokupa ambulant, evidentment, en sentit diferent de l'actual. Finalment vaig poder acabar la feina gràcies al meu cosí que, malgrat que té una retirada al Paul Sorvino, treballava en una botiga d'informàtica. El producte estrella de la informàtica era, tanmateix, el ZX Spectrum de Sir Clive Sinclair, que venien com a xocolatines a les botigues de la Via Alemanya de Palma.
Devia ser el 1986 que em vaig comprar a Catalunya un XT amb el processador 8088, que no sé si era millor o pitjor que el 8086. Però amb el botó turbo es posava a 8 o 9 MHz! Nadamenos! La pantalla seguia sent de fòsfor verd, però permetia gràfics. Tenia dues disqueteres de 5 1/4": una per posar-hi el sistema operatiu i els programes, i una altra per als fitxers de dades. Això era infinitament millor que els ordinadors que només tenien una disquetera. I és que l'ordinador no tenia disc dur. La memòria RAM era de 256 KB (dic KB, no MB). Amb 9.000 PTA li vaig ampliar la RAM amb 256 KB més, per arribar als 512 KB de RAM, 1024 vegades menys que els 512 MB de RAM del meu nou ordinador.
Amb el temps hi vaig posar un disc dur de 20 MB, que em va costar 20.000 peles: 1000 PTA/MB. Veig que ara es pot comprar un disc dur de 80 GB per uns 53 EUR ($680), IVA inclòs. El preu unitari del disc dur és ara de 0.11 PTA/MB, és a dir, aproximadament 1/9000 del preu de llavors (sense tenir en compte la devaluació de la moneda).
Es evident que les nostres necessitats de disc dur s'han multiplicat des de llavors, quan era impensable veure pel·lícules o escoltar música a l'ordinador, i quan el programari cabia en un o uns pocs disquets...
4 comentaris:
Per aquestes dates feia el meu primer cursillo d'informàtica, dintre del l'assignatura d'estética y pretecnologia de l'institut. Encara recordo que ens passavem la classe mirant extasiats a la pantalla aquelles lletretes verdes i buscant a la cinta (endavant i endarrere) el ridícul programet que havíem escrit en basic.
jo encara me'n recordo que a l'escola, a classe d'informa`tica teniem un programa que em sembla que es deia Logo (potser m'equivoco), que era un triangle que dibuixava línies rectes. AV 50 (avanza 50), GD 30 (gira derecha 30).
Era acollonant.
jo tambe tenia el logo a les meves primeres classes dinformatica, pero enlloc d'un triangle era ja una tortugueta i pels nens ens era graciòs. Per altra banda pot evolucionar tant com vulguis però el pla d'estudis de la udg segueix com fa 20 anys. Vaig flipar quan a 1er de carrera ens van ensenyar a programar... amb TURBO C!!!! jajajaj ja no es fa servir enlloc, som una colla de pringats.
Geo: com has posat la teva web al google?
un bezitu!
PD: El meu primer ordinador va ser un espectrum, heredat de mas germanes (m'hi porto 13 i 16 anys) el cual nomes servia per jugar a un o dos jocs i tardava més de mitja hora en posarse "a punt"
Fixeu-vos que tots tres ja teníeu classes dizque d'informàtica al batxillerat, però jo en canvi no en vaig tenir ni al batxillerat ni a la carrera (igual que de català). Això em va salvar del Logo, però no del Turbo C, que vaig aprendre pel meu compte, i que he oblidat gairebé del tot...
Laureta: al Google no pots "posar" la pàgina allà on vulguis. El seu robot visita la pàgina, l'analitza i l'indexa, i amb el seu algorisme (em penso que patentat, page rank) la pàgina queda colocada en una posició. No conec els detalls del page rank, però com més pàgines i més importants enllacin a la teva, més amunt quedes en el page rank.
Si vols tenir més pàgines que t'enllacin, pots donar d'alta la teva pàgina al directori Mozilla:
http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/
(en aquesta branca potser només registren pàgines en català, pots provar en una altra)
Tria una categoria per a la teva pàgina i després clica a dalt a la dreta a "Afegeix un URL", i emplena el formulari. Triguen 2-3 setmanes a donar-te d'alta, però com que dmoz és un directori obert, molts altres directoris t'hi inclouran, inclòs el directori de Google (que no és el cercador)...
Avui a la nit et posaré als meus links, i ja tindràs unes quantes pàgines més que apuntaran cap al teu bloc.
Salut i page rank!
Publica un comentari a l'entrada