Hincada
Foto de Geococcyx
El que la nostra Chayito anomena la hincada consisteix a posar-se de genollons, a una certa distància de la basílica de Guadalupe (totes les ciutats mitjanes o grans en tenen una), a 2 km per exemple, i arribar així, de genollons, fins a l’església. És sorprenent la quantitat de gent que ho fa (hi ha qui ho fa cada any, com la nostra Chayito). Diumenge passat va ser la festa de la Mare de Déu de Guadalupe.
Molts avancen sobre un joc de mantes doblegades, que els fan de coixí per als genolls. Amics o familiars els passen les mantes del darrere al davant, de manera que sempre avancen sobre aquest coixí. Tot això respon a promeses o mandas que han fet per algun do que se’ls ha concedit. D’altres ho fan acompanyant una petició, esperant el do. Podríem dir que aquests paguen el servei per endavant.
A la vista d’algunes sorpreses que he tingut recentment amb les persones que treballen per a mi, crec que jo mateix hauria de fer una manda, i una hincada, si vull que la feina pendent surti bé i dins els terminis prevists. Em sembla que la Mare de Déu se’ls hauria de tornar a aparèixer a alguns elements, per recordar-los que de la feina surt el profit, com diu mon pare. M’ofereixo per fer de Juan Diego.
1 comentari:
LITUS: el teu comentari m'ha arribat al correu, però ha desaparegut del bloc perquè jo estava re-publicant el post amb una foto quan tu deus haver enviat el comentari, que era:
"La memva àvia va prometre una cosa semblant, al final no es va veure en cor de fer-ho i va anar a parlar amb el capellà perquè li retirés la promentença. Coses "d'antes", que diria el meu avi."
---
Efectivament, la generació dels meus avis, a vegades la generació dels pares encara feia promeses com anar a peu a Montserrat, o a monestirs semblants..., si se'ls concedia tal cosa. Potser era llegenda, però m'han explciat de gent que havia promès anar-hi amb cigrons a les sabates...
Publica un comentari a l'entrada