Congre amb allada i chile guajillo

Ahir dijous, improvisat plaer gastronòmic, en un restaurant ple de cambrers uniformats. Hi venim cada quinze dies. De primer, rotlles d'albergínia amb formatge fresc de cabra al forn, remullats en tomàquet fregit i orenga. De segon, espècie de filet de congre (lomo de negrilla) al ajillo. Aquí l'ajillo no és una allada qualsevol, sino que porta chile guajillo, (d'aquí l'illo): un chile sec i força picant, que s'afegeix ratllat o en talls. De postre, un pastís de poma calent acompanyat de gelat. En diuen "strudel de manzana" (perquè no "pastel de apfel"?).

Tot plegat per $275, o 19 euros per persona...

Tumbaburros postdarwinià

Per tercer semestre consecutiu, les explicacions sobre l'Evolució que dóna la meva dona a estudiants mexicans de llicenciatura, han aixecat dubtes, incomoditat o rebuig entre alguns, i la inevitable (i estúpida) pregunta: professora, vostè és catòlica? Aquesta qüestió ja la vaig comentar al setembre (com passa el temps!), i la vaig il·lustrar després amb un film.

D'un diccionari, els mexicans en diuen festivament, i amb doble sentit, tumbaburros. També d'un llibre que il·lustra sobre un tema concret. Casualment, aquest dissabte vaig topar amb un excel·lent tumbaburros postdarwinià:

Deconstruyendo a Darwin
Javier Sampedro
Ed. Crítica, Barcelona, 2002
222 pàg.
Preu: $256 a Mèxic

Passarem per alt el verb deconstruir, que no pertany a l'espanyol. Com diria un innombrable, en aquest idioma quan algú està cansat descansa (no decansa), i quan es peta de riure se descojona (no se decojona).

Tornem al llibre. Com que no he estudiat Biologia des del batxillerat (COU, exactament), excepte una part de microbiologia que necessito per a la meva feina, els meus coneixements sobre l'Evolució fins fa dos dies eren els vestigis d'aquells ensenyaments, i la cultura evolucionista difusa que havia anat arreplegant pels mitjans de comunicació.

Aquest llibre és una impressionant actualització sobre l'Evolucionisme (és molt més que això). Dissecciona les implicacions biològiques del darwinisme. Distingeix entre evolució i selecció natural, i ens parla dels descobriments que posen en qüestió la selecció natural com a únic impulsor, o fins i tot com a principal impulsor de l'Evolució. Ens parla de les proves d'una evolució a batzegades, més que una evolució gradual defensada a ultrança pels neodarwinistes. I de com aquesta legítima polèmica és aprofitada pels creacionistes per desacreditar l'Evolucionisme.

Tot i ser un llibre divulgatiu, és alta divulgació. Si no heu estudiat o llegit mai sobre Biologia i altres disciplines científiques (es parla també de llenguatge i del cervell) trobareu alguns capítols del llibre massa espessos. Tot i que el llenguatge és molt directe, fins i tot divertit, hi ha dos o tres capítols de genètica que semblen més droga dura per a genetistes que divulgació, malgrat el savoir faire divulgatiu de Sampedro.

Tot i així, estic devorant el llibre. M'ha interessat molt més que, per exemple, Háblame del tercer hombre, de José Carlos Llop, un novel·la que encara no he aconseguit acabar. Quan començava a saber de què anava la cosa de la guarnición del Norte, s'empesca una digressió de ca l'ample per una illa mediterrània molt familiar, que encara badallo. Ja hem tornat a la guarnició però ara no me'n recordo de qui era cadascú. Ara que havia après a dir la pinícula... Amb una paraula.

El llibre del Sampedro: molt recomanat, però vigileu. Es recomana formació científica prèvia i interés pel tema. No és un bucòlic resum del viatge de Darwin amb el Beagle...

Multiping instantani

.
Osti, m'enllaça un dia en Carles Miró i és com fer ping 4 vegades a Bitàcoles o Catapings ;-), es multipliquen les visites.

En aquest cas, per culpa del parenòstic. Gràcies (a Déu sien dades).

Parenòstic mexicà

.
L'altre dia Lo ruc de Formentor em parlava (fora del bloc) del parenòstic o parenòstric (i amb aquest apunt estreno la paraula al Google). El parenòstic era una obra imprescindible fins fa pocs anys a la pagesia mallorquina, i a moltes llars ciutadanes de Mallorca. Aquesta paraula, autèntica joia filològica, fa referència a un almanac que pronosticava (pronostica: encara es publica!) el temps al llarg de l'any: les pluges, les glaçades, les calors. Indica les bones èpoques per sembrar, collir, etc. També és un santoral.

Dic que la paraula és una autèntica joia filològica. En persones de poca cultura (de fet, en la Mallorca bàsicament analfabeta de 2-3 generacions enrera), el pronóstico es va convertir en parenòstic o parenòstric, per assimilació amb parenostre. L'etimologia sembla evident i, a més, el DCVB ho diu i és profecia. És fantàstic. Atès que el DCVB també en dóna les fonètiques valencianes i del català oriental i occidental, podem pensar que aquest terme prodigiós s'estenia per la major part del domini de la llengua.

Bé, els mexicans no podien ser menys, i tenen el legendari Calendario Galván, que la meva sogra encara es compra. No em consta que en diguin el padrenuéstrico, ja seria massa... És el 179º calendario del más antiguo Galván - 2005, gairebé tan antic com el país independent. Aviam si l'origen del parenòstic serà Mèxic, com l'origen de la Loteria Nacional és una loteria que es feia al segle XVIII al virreinat de Nova Espanya...

Amb el diccionari Galván es poden saber coses tan interessants com la temperatura mínima extrema del febrer a Orizaba, Veracruz, quin dia de l'any és Sant Crisòfor o Santa Magdalena Sofia Barat, o quin dia i hora la Lluna estarà 1" al sud de Venus...

Ja tenen pàgina web.

Ja mengem mangos

Els mangos ja han arribat. Fa quinze dies que ja trobem i comprem mango ataúlfo a l'hipermercat. És una fruita d'estiu, i realment no se'n troba tot l'any. Però, com passa amb tantes altres fruites, la temporada comença molt primerenca i s'allarga insospitadament, fins a cobrir mig any o més.

M'encanten els mangos en dejú, abans del cafè amb llet, com a postres del dinar o del sopar, a mitjan matí.... També se'ls mengen enfarinats amb chile vermell coent en pols, i clavats a un pal, com un caramel de pal (paleta): són els mangos con chile. Jo no ho faig, perquè no em vull convertir en un consumidor habitual i compulsiu d'Hemoal.

Aquests de la foto encara són carets, sobretot a l'hipermercat, $24/kg (1.7 EUR/kg). No ho trobareu pas car, però penseu que aquest hivern venien taronges a $3,30/kg! És dir, 24 cèntims d'EUR el quilo!

Si viatgeu a Mèxic, no deixeu de passar per un mercat a veure preus. No en veureu cap, perquè no en posen, de preu. Però demaneu preus, i tot i que la vostra cara de guiri provocarà una automàtica i considerable inflació local, encara els trobareu barats. Si no, passeu per la Comercial Mexicana, el Gigante, l'Aurrerá, el Walmart o el Carrefour - aquí sí que etiqueten els preu - i ja ho veureu...

Curiositats socioculinàries

Del pròleg del llibre México en la cocina de Marichu, de María A. de Carbia, Editorial Época, Mèxic, D.F., 1971:

Quiero que sea un pequeña ayuda para las amas de casa cuando se les va la cocinera.
..
Una guía para la nueva generación de amas de casa, que si son precavidas y toman antes de casarse un curso de cocina...
...
Aunque afortunadamente en México todavía tenemos en casi todos los hogares una cocinera que nos saque de apuros, no hay que olvidar que cada día van siendo más escasas y además que para "mandar bien" alguna cosa, primero hay que saberla hacer bien.

Inicis i finals

Des de 9.000 km de distància, m'arriba una flaire intensa de final d'etapa. O d'era. Esvorancs al Carmel, governants i opositors amb 25 anys remenant cireres i tapant-se mútuament les vergonyes... Trobo que s’escau molt l'inici d'Assaig de càntic en el temple, de Salvador Espriu:

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!

Només que ja no ens queda la creença ingènua en aquell nord enllà. Em costa més pronunciar els darrers versos del poema:

Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

M’estimo més tancar els ulls i escoltar un altre inici, de Rosselló-Pòrcel, en la veu de Maria del Mar Bonet:

Inici de campana
efímer entre els arbres
-fora porta- de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.

Salut! Des d'un sud enllà no gaire idealitzat...

La prova

A l'octubre vaig comentar el cas de l'ocultació del títol original català en les obres traduïdes a l'espanyol, i també el cas de les obres editades simultàniament en els dos idiomes, amb autotraducció del mateix escriptor.

Bé, aquesta és la portada de l'obra que vaig esmentar en aquell apunt. Una obra que apareix com a pertanyent a la literatura del segle XX en llengua castellana, quan de fet és una traducció. A l'interior s'ometen el títol original de l'obra i els crèdits de la traducció. En aquest cas han traduït fins i tot el nom italià de Domenico, que escriuen accentuat: Doménico!

Detallistes, llegiu l'etiqueta: Wal-Mart 19.70 (pesos).

Radiovisió

Foto de Geococcyx

José Gutiérrez Vivó porta 30 anys fent ràdio com a líder d'audiència amb el programa Monitor. D'un temps ençà s'ha permès desbordar el mitjà radiofònic, amb un diari de paper, Diario Monitor (el diari que es llegeix i s'escolta), que es ven força bé.

La novetat ara és que des d'ahir José Gutiérrez televisa el seu programa de ràdio pel canal 52 (canal 222 de DirecTV). Retransmissió televisada d'un programa de ràdio! No deu ser el primer, però no ho havia vist mai. Mig en broma hem sentit a dir que tal programa de TV era ràdio televisada. També a la televisió, als seus inicis, feien radio televisada.

En Gutiérrez Vivó fa autèntica ràdio televisada. L'estudi de ràdio transmès en directe. Anem malament. Sentint el què diu i veient el que veig, trobo que amb l'àudio ja en tinc prou, que no em cal veure la nàpia del Gutiérrez Vivó ocupant mitja pantalla.

Amb l'agravant que amb la necessitat de mirar i somriure a la càmera el periodista perd caràcter, és una mica menys Gutiérrez Vivó. Per cert, apareix una mica estàtic. No sé si pel poc costum de sortir a la tele, pels auriculars de mida caguama que porta, o perquè potser té artrosi a les cervicals.

Amb aquesta iniciativa, i gràcies al satèl·lit, Monitor MVS accedix així al sucós mercat de televisio dels Estats Units: el mercat televisiu hispanòfon estatunidenc (30-35 milions) és més gran en dòlars que el mercat mexicà, de 105 milions de persones.

Llarga vista a la radiovisió gutierrezvivonenca!

P.S.: El segon dia, trobo que ja m'hi acostumo...

El diccionari Pey

A la FIL de Guadalajara vaig comprar el Diccionari de sinònims i antònims - Amb vocabulari de barbarismes, de Santiago Pey i Estrany. És tot un clàssic de 1970, que m'he anat trobant de llibreria en llibreria des que vaig començar a visitar-ne, però que mai no havia arribat a comprar. Es deu vendre tan bé (o tan malament?) que s'han permès de fer-ne vint-i-una reimpressions (fins el 2003). No parlo de reedicions, sinó de reimpressions de la primera - i aparentment única - edició!

En el terreny dels barbarismes, que s'encongeix i - més aviat - s'eixampla contínuament, és curiós de comprovar l'evident. És a dir, que el diccionari s'ha quedat congelat a l'any 1970. Comprovem-ho. Armat d'esperit científic, del diccionari Pey, i d'una mica de paciència, he acudit a una font densa i inesgotable de barbarismes, que ja vaig esmentar indirectament: el Diari Vermell. He fet un feixuc treball de camp sobre aquesta mostra, segurament una mica esbiaixada...

En 8148 paraules contingudes divendres passat a la pàgina d'inici del DV vaig comptar no pas menys(*) de 51 barbarismes (sense comptar les abundants repeticions), dels quals només 24 figuren al vocabulari de barbarismes del diccionari Pey (el 47%). La llista no la posaré aquí, perquè la meitat de les paraules són obscenes, i no vull que Blogspot em tanqui la barraca (o el xangarro, un altre barbarisme, en aquest cas introduït per un servidor).

Només amb el material del DV (que, per cert, trobo que va perdent pistonada), ja valdria la pena de fer una reedició, revisada i ampliada del Pey, on l'annex de barbarismes potser superaria la secció principal de sinònims i antònims!

Com que el Sr. Pey malauradament ja no és entre nosaltres, encoratjo l'Editorial Teide a trobar algú altre que vulgui i pugui fer aquesta feina.

(*) No pas menys: estem parlant de la construcció gramatical preferida de qui fa els titulars i redacta les notícies a Vilaweb. Nada menos!