Fa uns deu mesos contava una visita a Venado, un poblet simpàtic de l'altiplà, amb unes fonts ufanes que forneixen aigua a unes peculiars piscines populars. Allò va ser una visita intensa, però visita de metge, i aquest diumenge hi vam tornar i hi vam descobrir uns racons molt suggeridors.Aprofitant el corrent d'aigua que brolla de les fonts, s'hi va instal·lar una fàbrica de filats de cotó que ja el 1863 utilitzava una roda hidràulica per moure la maquinària. Aquesta fàbrica va treballar fins entrat el segle XX, va cremar durant la Revolució, i no he pogut saber si aleshores va tancar definitivament o va seguir treballant. La primera foto mostra la xemeneia quadrada, l'aqüeducte que portava aigua a la fàbrica, ara restaurat, i la vegetació que ha anat creixent pels racons del recinte.
Avui dia la fàbrica és un conjunt de construccions abandonades, mig en ruïnes, amb alguns edificis encara utilitzats de magatzem o per altres usos. Sembla que actualment sigui de propietat pública. Dins el recinte de la fàbrica sorprèn un edifici senyorial abandonat, amb un estil que potser imita les cases senyorials nord-americanes del segle XIX. Dedueixo que era la residència del propietari o del director de la fàbrica.
Pel que fa a la resta del poble, vam descobrir un antic Hotel México, també abandonat, vam tastar les famoses gorditas de formatge que fan al mercat de la vila (gorditas d'un pam de diàmetre, i no aptes per a hipertensos), vam passejar pel mercadal dominical, vam tornar a visitar les fonts del poble, i vam fer l'estrena oficial de la màniga curta: d'aquí al novembre, amb poques excepcions, serà la indumentària habitual. Els caducifolis comencen a brostar i les iuques segueixen retallant-se contra els cels únics de l'altiplà. Uns moments extraordinaris en una sortida dominical. I qui dia passa any empeny.
2 comentaris:
Hola Geo,
En arribar aquest temps, torno a enyorar les xicarandes de la Ciutat de Mèxic, i penso que aquesta serà la tercera primavera que no les veig. Felicitats per les fotos que has penjat en aquest post. Les trobo fantàstiques.
De totes les "garnachas" mexicanes, les gorditas eren les que menys m'agradaven. Superaven la meva capacitat d'absorció de greixos (més encara després de la meva comentada intervenció quirúrgica), i les acostumava a trobar francament massa picants.
Em quedo amb els "tacos de guisados".
Berenguer, com a bon indiano has d'enyorar les xicarandes i tantes altres coses. Enguany no n'he parlat. Ja n'hi ha de florides, i al DF segur encara mes que aquí. El sol ja crema de valent, ens vam trobar un conegut aquí al poble, i en deu minuts de parlar en una cantonada vam quedar més rostits del compte.
Jo menjo molts pocs "antojitos", per qüestions de salut gastrointestinal i cardiovascular. Què hi farem, però m'havien parlat tant de les gorditas del mercat, que hi vaig sucumbir.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada