divendres, de febrer 01, 2008

Temors quebequeses


El meu apunt de fa dos dies sobre el "Franklin" m'ha fet parar atenció al canal RSS del diari quebequès Le Devoir, que tenia molt abandonat. M'hi he trobat una moderada efervescència entorn de l'estatus del francès al Quebec. És un brogit que difícilment arriba als lectors de la premsa mexicana o catalana, i que potser interessarà, ara que aquests dies alguns posen en qüestió la Llei catalana de normalització de lingüística, i la immersió en català a l'escola.

Per primer cop des del 1931, el percentatge de quebequesos que tenen el francès per llengua materna ha baixat... del 50%? Nooo. Del 60%? Nooo. Ha baixat del 80% (79,6%). Deixo al lector les comparances amb la situació catalana. A la ciutat de Mont-real, el percentatge és del 54%, però s'espera que en dotze anys baixi al 48%. En aquesta ciutat, l'anglès és la llengua franca dels que no tenen el francès com a llengua "pròpia", com ens passava a la petita comunitat euro-mèxico-asiàtica que vam formar temporalment per aquelles terres. Un sector de l'opinió pública veu amb inquietud aquestes xifres, i es pregunta si la famosa Llei 101 (la Carta de la Llengua Francesa) [tan mala de pair per sectors anglòfons i alòfons] va servir per assegurar l'ús social del francès.

Podeu llegir l'article La fin de la paix linguistique? on es toquen aquestes i altres qüestions. He provat de fer-ne la traducció automàtica al català i sorprèn la qualitat molt més que acceptable del text traduït: aquí l'article traduït.

I aquí un article de Radio Canada sobre el cens lingüístic canadenc del 2006: Le français en déclin.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Com que la majoria de catalans són tan pallussos que canvien de llengua quan l'altre no té el català com a primera llengua tenim mala peça al teler. I més amb la demografia tal i com està ara (i com anirà empitjorant encara més amb més i més immigrants sudamericans per una banda i magribins etc que fan del castellà la seva lingua franca).
Ahir era dijous llarder i al tren que agafo hi havia molts nens que anaven a passar el dia fora. La seva llengua materna era clarament el castellà i les senyoretes eren les que els parlaven en català. Almenys així hi han estat exposats però la llengua del pati, de fora de classe, la "informal" no és ni de bon tros el català. Encara sort de la immersió però la realitat demogràfica ens està aplastant la llengua. És lamentable que el català hagi passat a ser la llengua "poc natural" per culpa que som una minoria demogràfia i que anem minvant més i més.
Els quebequesos ho tenen molt millor, el francès és una llengua de més "prestigi" que el català, parlada per un estat, el francès i, tot i que la demografia els va a la contra no és un cas tan dramàtic com el nostre. A més pel que sembla ells ho tenen clar a l'hora d'impulsar lleis que afavoreixin el francès.

PD: M'he quedat parada de veure que la llengua materna més parlada entre els nous immigrants és...l'italià! Tanta immigració hi ha d'Itàlia? Pot ser de llocs com a Somàlia, Eritrea, Etiòpia? Però llavors ja no seria primera llengua... Potser els han acollit per qüestions humanitàries..

Anònim ha dit...

(ve de l'altre comentari)
Oops! Veig que no és l´italià el més parlat entre els nous immigrants, sino el xinès! Tot i això Déu n'hi dó d'italià...
Eule

Geococcyx ha dit...

Gràcies pels teus comentaris (has fet cas d'allò de "deixo al lector les comparances..."). Només una cosa: em sembla que això de l'italià a la banya d'Àfrica és més anecdòtic que l'espanyol a les Filipines o que el català a l'Alguer.

I Evidentment, no podem comparar la força demogràfica i el volum de producció cultural francesa amb la catalana, tot i que les llengües "grans" també pateixen i patiran amb l'anglès.