El Niño Dios, la Candelaria, el Niño Doctor, la Virjensita i altres herbes

No sé si van ser els aires postconciliars o què, però després de dotze anys estudiant al col·legi dels jesuïtes vaig sortir al carrer sense saber què era ni quan era la festa de la Candelera. Anys més tard, la Candelera només era la patrona dels estudiants d'enginyeria elèctrica, que cada any donaven la murga amb una festa per la seva patrona (data que no vaig ser capaç de memoritzar). Arribo a Mèxic, i descobreixo amb estupor que per a molts mexicans les festes nadalenques no s'acaben fins la Candelera, el dos de febrer, la festa de la Presentació del Senyor, en què es commemora quan Maria i Josep van portar el nen al temple.

Molta gent no desa el Betlem ni apaga els llumets de Nadal fins la Candelera. De fet, la tradició catòlica mexicana diu que el dia de la Candelera es vesteix el Niño Dios (l'infant del pessebre, que sol ser d'una bona mida, gairebé natural) i se'l porta a missa, i després se'l guarda dins un nínxol (?) la resta de l'any, fins a fer el pessebre del Nadal següent. De fet, dissabte passat vaig passejar per un mercat d'una vila propera, i es venien molts vestits de bebè en llocs poc habituals. Dic, mira, venen roba d'infant. La meva dona em va avisar que eren per vestir el Niño Dios. ¿Us imagineu cada dos de febrer vestint un nino de mida natural i portant-lo a oir missa per fer-ne la Presentació?

Una altre qüestió important, és que el tancament de les festes via Candelera se celebra amb una tamaliza. Tamaliza és a tamal com costellada és a costella: és a dir, celebren la Candelera fotent-se uns quants tamals en bona companyia. Qui paga els tamals? Qui els ha de pagar? Doncs, naturalment, les persones a qui els va tocar una figureta (el monito) quan es van menjar el tortell de Reis. És completament lògic i així està establert! Els tamals es combinen amb atole.

Passejant pel mateix mercat, em sorprèn una capella amb un Bon Jesús dins una vitrina. Havia visitat aquest mercat potser sis vegades, però no m'hi havia fixat, o no hi era, la capella.

Vaig pensar, deu ser el Niño Dios. I sí, era un Jesús infant, però amb la meva suspicàcia i perspicàcia habituals m'acosto a la vitrina i observo que el Bon Jesús porta una cosa penjada al coll. Un escapulari? Una casulla? Una corona d'espines com la del Carod-Rovira? No. Un estetoscopi! Segueixo la meva investigació, i en un prestatge sota la vitrina, veig unes imatges d'un Jesús Infant, i una targeta amb una oració al Niño Doctor. Una mica de recerca al web em porta al Santo Niño Jesús Doctor de Tepeaca, que no sé si és el mero mero o tot just una popular advocació d'un nen doctor universal. No sé quina impressió produiria tot plegat en un luterà o en un calvinista, però l'impacte ja és notable en un servidor, educat en l'ortodòxia catòlica d'un col·legi de jesuïtes.

Respecte a la Candelera mexicana, sembla que els asteques celebraven el mateix dia la festa del déu de la pluja (l'onzè dia del calendari asteca), i ho celebraven amb tamals. Potser d'aquí ve l'especial arrelament mexicà de la festa de la Candelera i el fet que ho celebrin amb tamals. (vegeu cap al final d'aquesta pàgina).

Per acabar, penjo aquí unes amenitats del mercat que vam visitar fa una setmana: l'herbolari "La Virjensita", i una parada on venen xilis secs i fulles de panotxa de blat de moro, aquestes per fer tamals. Bon cap de setmana.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr