dijous, de febrer 14, 2008

Conseqüències inaudites - i segurament inèdites - de l'eficiència terminal

Com deia fa uns mesos, l'eficiència terminal consisteix en que els estudiants han d'acabar la carrera, i l'han d'acabar en el temps previst en el pla d'estudis o, potser, amb un semestre o dos de gràcia, segons la durada dels estudis. Sota aquest esquema de produir titulats, la facultat és responsable de que l'alumne acabi a temps. L'acceptació d'aquesta premissa porta a situacions curioses si no grotesques, com les que explico tot seguit.

Jordi Zapata té un hoste

Jordi Zapata (no cal dir que és un nom figurat, però no sóc jo) hostatja a casa seva, de franc i des des del mes de setembre, un alumne seu de màster. A l'agost es van complir els dos anys de beca federal de què gaudia aquest estudiant i, davant la perspectiva que el noi desaparegués per anar a buscar feina i no acabés mai la tesi, el company Jordi va decidir allotjar-lo a casa seva fins que acabés la tesis, fet terminal que, malauradament, no s'acaba de produir. El postgrau en què el nano està matriculat podria ser avaluat negativament per la instància federal corresponent, si aquest nano no es titula, exactament, demà (no es titularà). El comitè acadèmic del postgrau avaluarà un dia el rendiment titulador de Jordi Zapata i el podria amonestar o, directament, fotre'l fora del cos de professors del postgrau per aquest motiu.

Reunions de pares

Aquí a Mèxic, encara no es diuen reunions de mares i pares (expressió que provocaria més d'un ¡órale güey!), però tot arribarà. El professor Santos Almendárez va ser convidat per primer cop a una reunió de pares d'alumnes de segon semestre de carrera. Estem parlant de bergants de 18 anys, que acompanyen son pare i/o sa mare a la reunió. A l'acte els van repartir l'expedient acadèmic dels seus fills i es van premiar els pares i mares dels estudiants que havien tingut les millors qualificacions del semestre passat. Els pares i mares premiats van passar a la mesa directiva a recollir el reconeixement pels resultats dels seus fills. Després, els pares i fills es van reunir amb els tutors, per discutir qüestions generals i particulars. Algunes mares es van acomiadar del tutor amb un aquí se los encargamos, como en el kinder.

No tinc paraules.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

2 comentaris:

Berenguer ha dit...

El grau de malcriament i sobreprotecció dels nanos a Mèxic (amb honradíssimes excepcions) mai no va deixar d'escandalitzar-me. Diria dues coses al respecte:
1-que és directament proporcional a l'adoració pagana a les "madres"
2-que és una de les causes del retard històric del país.

Geococcyx ha dit...

3. I et falta la inestimable contribució dels mestres de l'escola pública mexicana...