És motiu de gran satisfacció saber que la imponent Salma Hayek ha penjat es capell. Sabíem, Salma, que no ens deixaries per un mort de gana, ni per un merdacaner. No ho sabíem, però ens ha agradat descobrir-ho. No tinc paraules. No es compromet cada dia l'hereu d'una fortuna de 14.000 milions de dòlars i, com li va dir a la meva amiga N. sa mare, ha valgut la pena esperar.
De sobte hem sabut que l'actriu veracruzana estava embarassada i que es casaria amb François Henri Pinault. Aquesta foto va fer saltar la notícia que estava embarassada, i la resta ja és història. A l'Universal tenen una peculiar percepció del temps, perquè de la foto han dit (la negreta és meva): Esta es la foto que reveló el inminente embarazo de Salma.
De sobte hem sabut que l'actriu veracruzana estava embarassada i que es casaria amb François Henri Pinault. Aquesta foto va fer saltar la notícia que estava embarassada, i la resta ja és història. A l'Universal tenen una peculiar percepció del temps, perquè de la foto han dit (la negreta és meva): Esta es la foto que reveló el inminente embarazo de Salma.
Forn Mon pa
Passem a qüestions més transcendents. He descobert per aquestes terres un forn "Mon pa", homònim - si més no - d'un altre forn barceloní. De moment, puc dir que a dos quarts de nou del matí encara no han obert, i que l'altre dia a les dotze encara no havien fet les barres de pa, tot i que començo a dubtar que en facin. Em diu la metgessa (encara puc dir metgessa?) que la senyora del forn és catalana, però el personal que hi he vist m'ha semblat molt mexicà, des del moment que consideren que els croissants també són pa.
Les classificacions són lliures, i si a Vinaròs, i segurament a Barcelona, una mandarina i una taronja eren tan diferents com un meló i una síndria (o potser com una poma i un plàtan), a Mallorca, com a mínim a casa meva, una mandarina era un classe de taronja, que és moooolt diferent! Per exemple: vols una taronja mandarina? Segons això, una clementina era una taronja mandarina clementina. Vols un taronja mandarina clementina? ¿De què s'estranyaven a Vinaròs, si allà una síndria és un meló de moro, i més avall un meló d'Alger, en definitiva, una classe de meló?
Debats i debats
Vaig veure a TVCI un tros de programa Àgora, sobre infraestructures. Hi va haver de tot. Però se'n van dir de tan grosses, vaig sentir uns arguments tan mentiders, servils i/o ofensius sobre el tema de debat, que vaig haver de canviar de canal. Com a colònia colonial que som, no podia faltar el pied noir, paper que feia a la perfecció un professor d'Economia de la UAB (el nom del qual no recordo ni vull recordar), que ens volia fer creure amb un to displicent, un pèl despectiu, que la Mare de Déu es diu Joana, i que només depèn del mercat que Barcelona tingui vols intercontinentals o no. Com si el mercat decidís quina companyia ocuparà la nova terminal del Prat. Tampoc podia faltar l'indígena servil, el gurkha o el regular (del tabor de regulares), paper que representava Gabriel Masfurroll, i també una mica Martí Saballs. No sé què haig de dir de Mercè Sala, com a mínim no va resultar tan ofensiva, però ella es responsable en part de la situació actual. Ramon Tremosa té una flegma admirable, perquè sabent el que sap de tot el que sentia dir, i sabent què n'opina, trobo va conservar la calma. Com a mínim abans que jo canviés de canal.
Avui a la nit he seguit una estona a l'ETB (en espanyol) un debat sobre l'èuscar a l'escola. Acostumat a l'Àgora, m'ha estranyat que no hi hagués el Jon Juaristi, el Savater, l'Ignacio Villa o l'Innombrable, o tots plegats. Jo, a aquests bascos els enviaria el Ramon Rovira una temporada, que els organitzés els debats.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
Les classificacions són lliures, i si a Vinaròs, i segurament a Barcelona, una mandarina i una taronja eren tan diferents com un meló i una síndria (o potser com una poma i un plàtan), a Mallorca, com a mínim a casa meva, una mandarina era un classe de taronja, que és moooolt diferent! Per exemple: vols una taronja mandarina? Segons això, una clementina era una taronja mandarina clementina. Vols un taronja mandarina clementina? ¿De què s'estranyaven a Vinaròs, si allà una síndria és un meló de moro, i més avall un meló d'Alger, en definitiva, una classe de meló?
Debats i debats
Vaig veure a TVCI un tros de programa Àgora, sobre infraestructures. Hi va haver de tot. Però se'n van dir de tan grosses, vaig sentir uns arguments tan mentiders, servils i/o ofensius sobre el tema de debat, que vaig haver de canviar de canal. Com a colònia colonial que som, no podia faltar el pied noir, paper que feia a la perfecció un professor d'Economia de la UAB (el nom del qual no recordo ni vull recordar), que ens volia fer creure amb un to displicent, un pèl despectiu, que la Mare de Déu es diu Joana, i que només depèn del mercat que Barcelona tingui vols intercontinentals o no. Com si el mercat decidís quina companyia ocuparà la nova terminal del Prat. Tampoc podia faltar l'indígena servil, el gurkha o el regular (del tabor de regulares), paper que representava Gabriel Masfurroll, i també una mica Martí Saballs. No sé què haig de dir de Mercè Sala, com a mínim no va resultar tan ofensiva, però ella es responsable en part de la situació actual. Ramon Tremosa té una flegma admirable, perquè sabent el que sap de tot el que sentia dir, i sabent què n'opina, trobo va conservar la calma. Com a mínim abans que jo canviés de canal.
Avui a la nit he seguit una estona a l'ETB (en espanyol) un debat sobre l'èuscar a l'escola. Acostumat a l'Àgora, m'ha estranyat que no hi hagués el Jon Juaristi, el Savater, l'Ignacio Villa o l'Innombrable, o tots plegats. Jo, a aquests bascos els enviaria el Ramon Rovira una temporada, que els organitzés els debats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada