dissabte, de març 24, 2007

Concert sorpresa

Gràcies al satèl·lit Hispasat i al fet que Jaume Matas no governa a l'altiplà mexicà, he pogut seguir per la TV3 bona part del concert de comiat de Lluís Llach a Verges. No sabia tan sols que el passarien per la televisió, potser ni ho havien dit. He arribat a casa a quarts de quatre, després un potent esmorzar mexicà i d'una visita a la colònia espanyola, i m'he trobat que feien el concert. Encara no ha acabat, i veig que als bisos Llach ha recorregut a les oldies (viejitas, que en diuen per aquí), cosa que el públic ha agraït.

Confessem-ho: quants matins no he anat a treballar amb un recull de Llach sonant al cotxe? Un guster, aquests dies passar sota les xicarandes florides amb Llach de fons. Unes de les cançons que més m'agrada posar al matí és Cançó a Mahalta, un poema de Màrius Torres musicat per Llach. No hi vaig posar gaire atenció de jove, però m'ha agradat molt amb els anys.

Cançó a Mahalta (Màrius Torres)

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.


En fi, un adéu definitiu, el de Llach? Em costa de creure-ho. Bé, sempre ens quedaria l'eMule...

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

7 comentaris:

lola ha dit...

Jo me'l vaig empassar sencer, acompanyada d'una amiga de tota la vida, amb la que havíem corregut davant dels "grisos", després d'algun concert de Llach.
Quan va cantar "Que tinguem sort", vaig posar la caixeta de kleenex damunt la taula, i va tenir més èxit que les galetones.

Tot molt nostàlgic, sobretot perquè des de fa anys que no el segueixo. No m'agrada la impostació de la veu, l'amanerament. Continuo, per contra (bé, no ho sé si per contra), fidelíssima a Raimon. Però Llach és molt bon músic.

Lola

Geococcyx ha dit...

Gairebé podria signar el teu comentari, tret d'alguns detalls, com que jo era només uns anys més petit que tu (el tema de l'edat va sortir, em penso, en un post que parlava de JFK i jo ) i vaig córrer potser un cop davant els grisos. O que el Raimon el respecto però no el sento gaire. Per cert, ¿vas deixar de seguir Llach després d'El meu amic el mar?

Afegeixo que no em va agradar veure les cares sadolles d'alguns polítics entre el públic. El "reality check" d'aquells anys va ser força dur, i segurament no podia ser d'altra manera, però, al capdevall, no ens mereixíem alguna cosa millor?

lola ha dit...

Segur que ens mereixíem alguna cosa millor perquè el que hi ha ara és ben pobre. Ja ni tinc ganes de tocar el tema polític. I sí, signo també una mena de malestar, ahir, davant del televisor, veient el "paripé" polític. "No és això, companys..., pel que varen morir tantes flors" (penso en Puig Antich, i encara em fa mal tot plegat).
Va ser gradual l'allunyament d'en Llach, però, sí, aquest disc que dius ja no em va agradar.

Lola

ccs ha dit...

Hi ha una campanya per a que Lluís Llach toqui al Camp Nou com a concert final. S'hi pot firmar aquí: http://www.campanyes.org/homepage.php?sessio=95fc49412e69669332196ce0b8d1934f&op=adherirse&idcampanya=203

Geococcyx ha dit...

Lola: en aquest cas, coincidim molt (en d'altres també...).

CCS: gràcies per la pista. Aviam si es farà o no, el concert al Camp Nou.

bandala ha dit...

Confieso que he oido pocas canciones de Lluis Llach, pero entre lo poco, la que más me gusta es "Si arribeu" y un disco ("Mediterraneo", creo).
Respecto al retiro definitivo, también a mi me parece difícil creerlo. Sobre todo cuando hemos visto tantos casos de grupos y cantantes que se retiran con un entusiasmo sólo superado por el anuncio de su "retorno" o "reencuentro".
Saluts!

Geococcyx ha dit...

"Si arribeu" pertany a un disc molt bo, mític, que és "I si canto trist". Aquest de Mediterráneo, segurament et confons amb el Serrat.

Pel que fa a la retirada definitiva, penso el mateix que tu... ¿Un dia una Cora Corman el rescatarà de la seva vinya i el traurà a un concert d'adolescents? No ho crec, però donaria per a un altre film...