dimecres, de desembre 27, 2006

Joan Oliver, negacionista de manual

.

Fa un parell de mesos vaig fer un intent de sistematitzar un argumentari negacionista del canvi climàtic, amb sis etapes que van recorrent els negacionistes a mesura que es van quedant sense arguments, a les que un amable lector n'hi va afegir una setena. Joan Oliver, negacionista de manual, havia arribat a l'argument número 5, sense haver abandonat necessàriament altres arguments més primaris.

Després que The Economist dediqués un número a la ciència i a l'economia del canvi climàtic, potser Oliver va començar a pensar que s'ho havia de fer mirar. O no. Després de l'avenç que ha publicat El País del proper informe de l'IPCC sobre el canvi climàtic, sembla que Joan Oliver, sense fer exactament un acte de contrició, ha simulat un propòsit de l'esmena, però no ha dit els pecats al confessor, ni pensa fer cap penitència: simplement ha passat de l'argument número 5 al número 6. Potser al 7, si m'apureu. En el fons, és l'apriorisme que l'economia del carboni ha de quedar intacta, amb canvi climàtic o amb sense. Tant de bo que hi hagués una manera econòmica i ecològica de seguir cremant carboni sense alliberar gasos hivernacle, i tant de bo el lobby del carboni la trobés, però de moment les propostes de segrest de carboni no són gaire prometedores. Tampoc ho és Kyoto, que és totalment insuficient. En tot cas, sembla que retallar dràsticament les emissions de gasos hivernacle (prevenció i/o captura) seria una eina fonamental per frenar el canvi climàtic. Ara ja és molt segur que tenim i tindrem canvi climàtic antropogènic per molts anys, i que és una decisió política decidir si el volem combatre o no, i com. Sembla que si no el combatem efectivament l'haurem de pagar, i serà car.

Pel què fa a les tecnologies que Oliver espera que el salvin del mil·lenarisme, cal dir que les crisis del petroli no s'han superat només amb més tecnologia d'extracció de petroli, sinó amb tecnologies de combustió i de disseny de vehicles més evolucionades, amb més eficiència energètica, que en el cas dels vehicles han limitat el consum (i les emissions de CO2, per cert) per quilòmetre. Sembla que l'estratègia per al control del canvi climatic serà necessàriament de prevenció d'emissions i, perquè no, de captura d'emissions. Però no només de captura: l'enginyeria ambiental moderna ha establert ja fa un temps que les tecnologies de tractament final (end-of-the-pipe solutions), com a solució única, són un enfoc obsolet de la problemàtica ambiental.
.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. D'altra banda però, el que em fa més por que una pedregada és el rellançament dels pro-nuclears tot aprofitant l'avinentesa.

Geococcyx ha dit...

Andreu: fins i tot en el món ecologista hi ha divisió sobre la qüestió nuclear. Voldria veure una anàlisi de cicle de vida (econòmica i ambiental) de l'energia nuclear...

lola ha dit...

És un tema sobre el qual, en llenguatge filosòfico-pedant, "suspenc el judici", dit d'una altra manera: ni idea. De tota manera, em pregunto sovint si l'aportació domèstica (reciclatges i estalvis i...) serveix realment per a alguna cosa, cas que els negacionistes no tinguin raó.
Exacte, t'ho pregunto, Geo.

Lola

Geococcyx ha dit...

Lola, et desitjo un bon any.
Per estabilitzar la concentració atmosfèrica de gasos hivernacle a un nivell "raonable" (tot i que superior a l'actual), caldria una reducció d'emissions de gasos hivernacle del 70 al 90%, segons les fonts, i segons el que es consideri raonable.

Això implicaria canvis molt més dràstics que els prevists al Protocol de Kyoto. L'estalvi energètic casolà (aïllament tèrmic, bombetes de baix consum, bombes de calor...) és important, però no permet una reducció tan significativa com dues mesures "industrials" que serien clau: passar a fonts de generació d'electricitat i a vehicles que no generessin emissions de CO2. Evidentment, l'ús del transport públic (quan es pot) i altres mesures (com els cotxes híbrids o no comprar cotxes de gran cilindrada) ajuden a reduir les emissions personals de CO2.

En fi, el tema dóna molt de sí. Si vols un llibre periodístic i divulgatiu al respecte:
La amenaza del cambio climático. Tim Flannery, Taurus 2005, 393 pàgines.

lola ha dit...

Gràcies, i bon any també. Me'l compraré, aquest llibre; a veure si surto una mica de la ignorància.
Aquest Nadal, suau per aquí, per Barcelona, em remet als hiverns -ja tan perduts- de la infància, amb aquell fred viu, les bufandes, guants i les gorres, els nens pel carrer dels quals només es veien els ulls... M'han dit que comença a ser moda, pel Nord, França sobretot, de fer cap a Barcelona i comarques, per Nadal, a banyar-se.
Com qui va a les Canàries. Ja veus cada cop més allunyats de Flandes.

Lola

Geococcyx ha dit...

La part científica del llibre és la que està millor, tot i que massa periodística o "didàctica" per al meu gust. La part final del llibre tira una mica a la política-ficció i no m'agrada tant. Tanmateix val la pena el llibre.