divendres, de desembre 01, 2006

1 de desembre de 2006

.
Les muntanyes russes de la política mexicana no deceben (això sí que és un Dragon Khan!), i avui, 1 de desembre, hem viscut el loop més emocionant d'aquesta atracció mecànica nacional dels darrers temps. Aquests mesos, Calderón ha fet cara de circumstàncies. Una victòria ajustada en unes eleccions i un sistema electoral qüestionats; un PAN que no és exactament de la seva corda, amb un Manuel Espino delerós de prendre-li el protagonisme i la iniciativa; un ex-contrincant de les primàries del PAN, Santiago Creel, liderant el grup panista al Senat. Un demagog arrossegant masses (minvants, però masses) al carrer. Un PRD amenaçant d'impedir la presa de possessió de Calderón al Congrés, on hi va haver ball de bastons fa tan sols tres dies. El polvorí de Oaxaca empitjorant durant setmanes, i gravitant com un passiu polític a heretar pel president electe. Li ha tocat callar molt, a Calderón, i avui era un dia clau.

Lluita pels accessos a la sala de sessions

A dos quarts de nou del matí, l'hora a què m'he permès llevar-me, a Azteca 13 anunciaven que els diputats del PRD havien blocat les cinc portes d'entrada a la sala de sessions. La cosa es complicava i la situació semblava una mica arriscada. Anaven arribant els mandataris i representants estrangers, i quan he vist George Bush pare arribant al Congrés mexicà, he pensat que George W. Bush potser sí que estava a favor de l'eutanàsia. Quan ha entrat Arnold Schwarzenegger, Governador de Califòrnia, he pensat que començaria a repartir llenya per obrir les portes de la sala de sessions, i salvar John Calderón Connor d'algun Cyborg fora de control. Quan ha arribat el ministre d'Hisenda, Agustin Carstens, he sospitat que Calderón hi venia camuflat a dins, com una nina russa. I quan passava el príncep Felip de Borbó, he vist que, definitivament, el successor del Rei Joan Carles seria Elionor de Borbó i Ortiz (o, més aviat, Helena de Borbó). Quin coratge, aquesta joventut!

Afortunadament, només hi ha hagut vociferació i poc més, i a més els mandataris estaven a les llotges superiors del Congrés, arrecerats de qualsevol galeta que es pogués escapar. La veritat és que els parlamentaris del PAN no només havien ocupat la tribuna, sinó que també dominaven una de les portes d'accés a la sala, la que condueix a la tribuna des del darrera de les banderes que dominen la sala. Per la part de fora, l'Estat Major Presidencial en tenia el control.

Protesta de Calderón

La calculada estratègia "militar" del PAN, i segurament els pactes que no s'han fet públics amb el PRI, i qui sap si amb els diputats del PRD, han permès que s'obrís la sessió del Congrés amb quòrum, i que Calderón i Fox arribessin fàcilment a la tribuna del Congrés. Calderón no ha jurat el càrrec, com deia El País, sinó que l'ha protestat, en la primera accepció que té aquest verb tant en espanyol com en català.

El formalisme de protesta, que és laic, és l'establert per l'Article 87 de la constitució mexicana (pdf), un bonic text republicà:

“Protesto guardar y hacer guardar la Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos y las leyes que de ella emanen, y desempeñar leal y patrióticamente el cargo de Presidente de la República que el pueblo me ha conferido, mirando en todo por el bien y prosperidad de la Unión; y si así no lo hiciere que la Nación me lo demande.”

Definitivament, durant la protesta al Congrés, Calderón ha perdut la cara de circumstàncies dels darrers temps. Una lluïssor als ulls, i un somriure que no podia dissimular, expressaven la victòria d'aquest home sobre les difícils circumstàncies dels darrers mesos. El seu to decidit i enèrgic (pequeño pero picoso) segurament ha agradat a una majoria de mexicans que volen passar full del conflicte electoral i esperen un president amb personalitat, amb autoritat, i amb experiència política.

Cadena nacional

Cadena Nacional consisteix en que quan el President ho considera oportú, totes les cadenes de televisió han de connectar-se amb una emissió televisiva que prepara una oficina especial de la Presidència. És obligatori, i em recorda les connexions obligatòries de les emissores de ràdio amb Radio Nacional de España per transmetre el "parte" en temps del franquisme. La protesta de Calderón ha estat transmesa per Cadena Nacional, igual que el seu missatge del migdia a l'Auditori Nacional, o la transmissió de poder del dijous a la mitjanit a Los Pinos. Entenc que això no es correspon amb les pràctiques democràtiques.

Apagada informativa al Zócalo

Les principals cadenes de televisió no han informat de l'acte de López Obrador al Zócalo a les vuit del matí. Hi ha hagut un apagada informativa gairebé total que ha eclipsat les activitats de l'oposició al carrer. Des d'un punt de vista periodístic, això també era notícia. Les cadenes privades, però, han jugat a fer de Cadena Nacional.

A l'Auditori Nacional

A l'Auditori Nacional, amb 10.000 convidats favorables al President, Calderón ha marcat les seves línies: seguretat pública, serveis socials contra la pobresa, reformes econòmiques i polítiques. No ho té fàcil, però en alguns aspectes potser ho té millor que Vicente Fox, malgrat el soroll perredista.

Diego Fernández de Cevallos

Aquest veterà polític panista es va despatxar a gust ahir a la nit a Azteca 13 sobre com ha de ser i com ha d'actuar Felipe Calderón. Em va sorprendre la rotunditat amb què donava lliçons a l'absent Calderón, tenint en compte que Calderón serà el cap. Més em va sorprendre quan va dir que el PAN ha d'entendre que el seu cap suprem ha de ser, precisament, el President Felipe Calderón. Segur que Manuel Espino, president del PAN, es devia ennuagar amb la botana, si el va sentir.
.

3 comentaris:

RMF ha dit...

quina enveja. Aquí l'únic escarafall polític ha estat la negativa del Rivera a cantar els segadors.

Geococcyx ha dit...

Muda't a Mèxic, home!

rmf ha dit...

amb un nen petit no sé si el millor són les "balaceres". En qualsevol cas, no et puc negar que no em tempti marxar d'aquí.