.
He llegit en vint segons(*) el discurs del Papa a Ratisbona: parla de Déu... Del profund significat del missatge se n'ocupen altres bloguistes, i jo no m'hi atreveixo, dic, en un atac de falsa modèstia, o no.
Tanmateix, em sembla clar que dir una obvietat com que la guerra santa és una barbaritat, hauria d'aixecar clams d'aprovació general entre els musulmans, desitjosos de marcar distàncies amb la barbarie islamista, i cridar ben fort que l'Islam és una altra cosa. Fins i tot si el Papa no s'atreveix a dir-ho ell mateix, i ho ha de fer citant un emperador bizantí. No he sentit, du côté musulmà, cap remor aprovatòria, i he de deduir que ja els està bé, la guerra santa.
L'altra part de la cita clau (des del punt de vista periodístic) del discurs fa referència a les novetats que aporta Mahoma. No estic en condicions d'enumerar, i menys de jutjar, quines són les novetats que va aportar Mahoma, ni si totes són dolentes, com sembla que deia l'emperador bizantí citat a Ratisbona.
(*) I took a course in speed reading and was able to read 'War and Peace' in twenty minutes. It's about Russia. (deia un personatge de Woody Allen)
No oblidem el Requetè!
Avui a l'Avui, Desclot fa memòria de la fèrria unitat que va imposar Franco dins el bàndol nacionalista, creant, diu Desclot, la Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. Com pot oblidar Desclot que el tradicionalisme carlí d'aquella hora, el famós Requetè també va ser annexionat al moviment? Com podem oblidar la genuïna aportació de les fidelíssimes Àlaba i Navarra? La cosa engendrada per Franco es va dir Falange Española Tradicionalista de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, o, més breument, FET de las JONS.
Contra el que pugui semblar, FET de las JONS no és un tipus de transistor...
.
He llegit en vint segons(*) el discurs del Papa a Ratisbona: parla de Déu... Del profund significat del missatge se n'ocupen altres bloguistes, i jo no m'hi atreveixo, dic, en un atac de falsa modèstia, o no.
Tanmateix, em sembla clar que dir una obvietat com que la guerra santa és una barbaritat, hauria d'aixecar clams d'aprovació general entre els musulmans, desitjosos de marcar distàncies amb la barbarie islamista, i cridar ben fort que l'Islam és una altra cosa. Fins i tot si el Papa no s'atreveix a dir-ho ell mateix, i ho ha de fer citant un emperador bizantí. No he sentit, du côté musulmà, cap remor aprovatòria, i he de deduir que ja els està bé, la guerra santa.
L'altra part de la cita clau (des del punt de vista periodístic) del discurs fa referència a les novetats que aporta Mahoma. No estic en condicions d'enumerar, i menys de jutjar, quines són les novetats que va aportar Mahoma, ni si totes són dolentes, com sembla que deia l'emperador bizantí citat a Ratisbona.
(*) I took a course in speed reading and was able to read 'War and Peace' in twenty minutes. It's about Russia. (deia un personatge de Woody Allen)
No oblidem el Requetè!
Avui a l'Avui, Desclot fa memòria de la fèrria unitat que va imposar Franco dins el bàndol nacionalista, creant, diu Desclot, la Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. Com pot oblidar Desclot que el tradicionalisme carlí d'aquella hora, el famós Requetè també va ser annexionat al moviment? Com podem oblidar la genuïna aportació de les fidelíssimes Àlaba i Navarra? La cosa engendrada per Franco es va dir Falange Española Tradicionalista de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, o, més breument, FET de las JONS.
Contra el que pugui semblar, FET de las JONS no és un tipus de transistor...
.
7 comentaris:
Quin tema ha tocat vostè! Ara que tothom voldria oblidar que els conqueridors de Bilbao no van ser ni els moros ni els soldats franquistes del sud de l’Ebre, sinó els bascos vasquíssims d’ “Araba” i “Nafarroa”. Ara bé va ser aquesta una guerra diferent. Els carlins en arribar a un poble mai no el bombardejaven si la gents estava a missa. Sempre esperaven l’”Ite misa est”.
Sembla que les guerres carlistes ja van ser, entre altres coses, guerres civils entre bascos o entre bascos i navarresos, com en certa manera ho fou la guerra del 36, com tu apuntes.
Això no determina, tanmateix, el pensament de les noves generacions: molts fills o néts de carlins (fins i tot navarresos) han engrossat les files del nacionalisme basc en general, i d'HB i d'ETA en particular, segons que m'explica el sector navarrès d'aquesta ciutat mexicana, i jo mateix he pogut comprovar en alguns casos.
Totes les guerres tenen un component més o menys important de guerra civil. Pensem en:
- La guerra actual de l'Iraq
- La guerra del Vietnam
- La guerra d'Independència dels EUA
- La guerra d'independència mexicana, amb les forces reialistes constituides i dirigides majoritàriament per mexicans (com Iturbide, després un dels artífexs de la Independència, mai prou reconegut per la història oficial...)
Home... si molts fills de carlins haguessin engrossat les files de l'abertxalisme, Unió del Poble Navarrès no tindria l’hegemonia política que té. I que sembla, a més, anar creixent. Però aquesta és una altra història. Jo sobretot volia felicitar-ho pel blog, del qual em porto el link.
I que hem de dir del seu blog! Sr. Luri. El poso a la llista d'enllaços, tot i que a mí se'm fa difícil parlar d'arquitectures celestials i altres herbes...
Pel què fa a Navarra, amb la recepta "Navarra+Espanya only" els ha anat en general mooolt bé, i segurament la majoria no vol altre cosa, políticament parlant. Però tampoc tinc percentatges...
Aviam si el sector navarrès ens il·lustra en detall...
Home! Res més elemental que les arquitectures celestials! Hi ha una arquitectura celestial al centre de Pamplona, és el monument als furs on es pot llegir: "Se erigió este monumento para conmemorar la unión de los navarros en defensa de sus libertades, libertades aún más dignas de amor que la propia vida". Està en castellà i en eusquera. I allí va estar al llarg del franquisme. ¿Com es que hi ha tanta gent a navarra que considera que el pacte "d'igual a igual" amb Espanya preserva aquestes llibertats millor que una hipotètica euskalherria políticament unificada? Aquesta és la qüestió que l'abertzalisme s'hauria de plantejar.
Hola, jo només volia agrair l'enllaç, i la ironia, ja saps que sempre t'agraeixo la ironia.
Lola
Salut, Lola! Realment vau aprofundir molt en la dialèctica benedictina. Jo vaig fer un "approach" més tipus "parla de Déu"...
Publica un comentari a l'entrada