D'això i d'allò

El aroma de mi hogar

Joan Clos es diverteix de veure'ns divertits o esparverats, i tot pren un aire d'estar per casa que no sé si m'espanta o em tranquil·litza.

Lectures

Cada estiu passo per la llibreria Embat, de Palma, a comprar llibres per llegir durant l'any. Així vaig creant la meva petita "Arca de Noé" literària de l'altiplà mexicà. Després de llegir les memòries de Stefan Zweig, vaig voler llegir un parell de novel·les curtes o contes llargs d'aquest autor: Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona i Secret candent. Dues obres molt mengívoles, que tanmateix pateixen d'una prolixitat descriptiva que ja es palpava a les memòries de Zweig.

Estic xalant amb Les amnèsies de Déu, del nord-català Joan Daniel Bezsonoff, tot un descobriment, de qui segurament voldré llegir les seves novel·les anteriors. Ja serà l'any que ve, quan torni a passar per Embat. Tinc en espera Solitud de Víctor Català, a qui intueixo que aviat despullaran del seu pseudònim literari.

I m'esperen també les dues obres de Paul Auster en versió original, de què vaig parlar a Lo ruc. Vaig llegir City of glass (dins The New York Trilogy), i em va decebre una mica. Fins i tot em va costar de llegir la lletra, menuda, del text, malgrat les ulleres de vista cansada que ja em poso. Les altres dues narracions (Ghosts i The locked room) esperen - pacientment - que les llegeixi, igual que el llibre The Brooklyn Follies.

Futbolística de sofà

Avui a casa, a les 13 h del centre de Mèxic farem un trobada de germanor navarreso-pancatalana, per veure el partit Barça-Osasuna, en directe per l'Sky amb locució segurament argentina. Menjarem xoriço casolà de la Sierra de Urbasa i "lo que haiga", per part nostra, perquè no vaig dur sobrassada de Mallorca, ni tan sols galetes d'Inca: per peresa de carregar-les i de passar-les per la duana aleatòria de l'aeroport de Mèxic. De moment hi ha milanesa de pollo, nopalitos i arroz a la mexicana. Des de Mallorca diu mon pare -que és 20 vegades més culé que jo- que el sector navarrès patirà, perquè perdran. Ja ho veurem.

Parlant del Barça, m'ha cridat l'atenció el peculiar patrocini d'UNICEF que s'ha empescat en Joan Laporta. No en conec els detalls, però m'imagino que ha estat un fer de la necesidad virtud, en vista que el patrocini d'una gran marca no ha funcionat, per les pressions dels executius espanyols, Desclot dixit. Segurament Laporta ha fet els números i ha vist que la samarreta d'UNICEF, per exemple: a) Expandirà i millorarà la imatge del Barça a nivell mundial b) Serà un exemple-reclam de com el Barça pot promoure mundialment una marca c) Possiblement podran atreure cap al merchandising del Barça un cert mercat sensible al reclam UNICEF i d) Prepararan psicològicament "el fsofci" per a un patrocini de veritat a la samarreta del club.

Aquesta setmana, l'argentí Diego Bustos va entrevistar Joan Laporta a Deportes CNN, de CNN en español. Una entrevista amb indissimulada simpatia cap a Joan Laporta, a qui va rebre amb un "Benvingut, como dicen en catalán", i va acomiadar amb un "Fins aviat". Un dels punt de l'entrevista va ser el patrocini de/a (?) UNICEF, des d'una certa sorpresa i admiració. En Joan Laporta va al·ludir a l'esperit solidari del Barça, pero em penso que algú ha fet els "números" i ha vist que el balanç econòmic de l'operació serà positiu a mig termini. Això espero...
.