La meva experiència és que a Mallorca els grills no entren a les cases. Ni es deixen veure. Emeten el seu so característic al jardí o a l'hort, normalment a metres de distància de les persianes "mallorquines" del teu dormitori. És un "gri" agut, periòdic, amb un silenci potser d'un segon entre cant i cant.
Aquí els grills tenen hàbits més urbans. Proliferen i es deixen sentir i veure al pati interior on estenem la roba, i entren fàcilment a la casa. Un cop dins la casa, desapareixen i callen... fins que arriben les dues de la matinada, per exemple. Llavors emeten un so més semblant al d'una cigala que al d'un grill, més greu, esquerdat i freqüent. I et desperten, és clar. És molt difícil trobar-los: no saps ben bé d'on ve el so, i callen si t'hi acostes o encens el llum. Fa dies que en tenim un que canta cada nit des d'un punt indeterminat de l'armari. Aparentment des de les juntes de la porta. Dues ordres de cerca i captura han estat inútils. Solució: taps a les orelles i/o canviar de dormitori. Quants dies pot sobreviure un grill dins un armari? Per cert, què mengen els grills? Chemises Lacoste?
Sobreviuen al "flit"? Sembla que sí...
2 comentaris:
Contraataca amb un disc de Pimpinela: tu ja portes taps i no l'escotaras, però el grill es suicidarà. Si no és sord, clar.
No tenc Pimpinela. Tal vegada una cumbia, amb el botó de repetir, durant tota la nit...
Publica un comentari a l'entrada