dilluns, de maig 01, 2006

Dia sense immigrants

.
He provat de publicar això el matí de l'1 de maig, però el servidor del Blogger no m'ho permetia.
Aquí el penjo, ja gairebé el dia 2.

El títol de l'oblidable pel·lícula Un día sin mexicanos (una idea molt simple allargassada fins a l'infinit: 100 minuts de redundància) sembla ser el leit motiv de l'heterogènia mobilització d'avui als Estats Units. La iniciativa del Congrès dels EUA per intensificar la lluita contra la immigració il·legal ha despertat una àmplia mobilització al país veí. Les mesures més sonades de la proposta són: l'ampliació i la millora de les tanques i dels sistemes de vigilància al llarg de centenars de quilòmetres de la frontera sud dels EUA, i la qualificació de delicte per a la immigració il·legal. La convocatòria dels EUA ha vingut acompanyada d'un boicot d'un dia als productes i als negocis "americans" a Mèxic.

Aquests dies m'he estat dient: si no informes ni opines sobre tot això, pensaran que el blog el fas des de Lloseta o des de Sant Quirze del Vallès (cosa que no es podria descartar). Però la veritat, la perplexitat em té un pèl paralitzat. Crec en la lliure circulació de persones per tot el món? Hi creuen els mexicans? Tenen els estats el dret de regular qui pot entrar al seu territori? Tenen la capacitat real de fer-ho? Cregui el que cregui, ¿indica el sentit comú que cal convertir en deliqüents els 11 milions de sense papers que hi ha als EUA? Si estic a favor del lliure pas de la frontera del nord, ¿m'estalviarà la República Mexicana les molèsties i els 1.600 pesos que costa renovar cada any el meu document migratori del no immigrant?

Anem a pams. Quan es tracta de mi, estic completament a favor de la lliure circulació de persones per tot el món ;D. El 2002 va ser francament humiliant haver de demanar el visat de treball per anar al Canadà, enviant tots els papers als consolat canadenc a París, i pràcticament sense cap suport telefònic o de correu d'aquest consolat. Recordo que una pàgina del govern canadenc indicava que entrar al Canadà no era pas cap dret, sinó un privilegi. També em va semblar ridícul haver de pagar 2.000 pesos a la República Mexicana per obtenir un permís per casar-me amb una mexicana, o fer els tramits que haig de fer cada any a Migració.

Ara bé, la Declaració Universal dels Drets de l'Home no reconeix la lliure circulació internacional de les persones, només la llibertat de moviment dins un estat. Sembla que, de moment, la llibertat internacional de moviments no forma part del consens mundial sobre quins són els drets inalienables de les persones. Tanmateix, crec en el dret a la lliure circulació de les persones (no només jo) per tot el món. És més, crec bàsicament en la lliure circulació mundial de mercaderies i persones. Estic bàsicament a favor del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, però trobo una injustícia i una humiliació que els treballadors i els petits negocis mexicans no es pugin instal·lar lliurement als EUA (com a la Comunitat Europea, on persones i mercaderies dels països membres hi poden circular lliurement).

És a dir, una empresa americana com la General Motors pot instal·lar-se a Mèxic, com ho farà aviat, però en canvi aquest empresari mexicà de la foto segurament no pot instal·lar-se lliurement als EUA (caldria que hi fes una inversió d'un milió de dòlars):



Em fa gràcia que la majoria de liberals més recalcitrants no siguin partidaris de la lliure circulació de persones, cosa que em sembla una contradicció. No conec a fons el món liberal, però l'únic que veig que defensi la lliure circulació de persones és Mario Vargas Llosa, segons algunes observacions que fa una mica de passada en alguns articles.

Aterrem al món real, que està organitzat en estats, que es reserven el dret a decidir qui pot ser-ne ciutadà i qui no. I qui pot viure al país com a estranger. Ho fan els americans, ho fan els mexicans, i ho fa tot déu. Tots aquests països volen regular qui entra al país. Però de fet no ho poden fer. Al final la frontera és, almenys en part, un colador. Comprenc que els americans vulguin controlar millor qui entra, fins i tot per qüestions de seguretat, però trobo un absurd condemnar a la categeria de delinqüents els immigrants il·legals.

Resposta a les preguntes pendents de l'encapçalament, i a algunes més.

- Tenen els estats el dret de regular qui entra al seu país?
Sí, segons els tractats internacionals i les legislacions nacionals.

- Tenen la capacitat real de fer-ho?
Definitivament només a mitges (si més no els països democràtics).

- ¿Indica el sentit comú que cal convertir en deliqüents els 11 milions de sense papers que hi ha als EUA?
No.

- Estic a favor de les mobilitzacions d'avui dels sense papers i dels hispans en general avui als EUA?
Sí.

- Estic a favor del boicot d'avui a Mèxic als productes i negocis americans a Mèxic?
No.

- Creuen els mexicans en la lliure circulació de persones aplicada als no mexicans?
No, segons la meva experiència.

- Si estic a favor de la lliure circulació a través de la frontera nord mexicana, ¿m'estalviarà la República Mexicana les molèsties i els 1.600 pesos que costa renovar cada any el meu document migratori del no immigrant?
Definitivament no.


4 comentaris:

mai9 ha dit...

per què no estàs a favor del boicot a negocis nord-americans? No és una manera de tornar-s'hi?

per cert, hi ha un error, dius "categeria" enlloc de "categoria"

Geococcyx ha dit...

Una cosa és un negoci i l'altra un govern. No m'agrada fer boicot a un producte perquè ve d'un país determinat. Ja ho vaig explicar en algun apunt sobre boicots...
http://cartesdemexic.blogspot.com/2006/02/boicots-unipersonals.html

Anònim ha dit...

En Sala i Martin és un bon exemple de liberal en tot (circulacio de persones incloses)La seva web esta molt bé. La trobaràs facilment a google.

Geococcyx ha dit...

Havia vist la pàgina del Sala-Martin, però no coneixia aquest detall que comentes.

No milito conscientment en el liberalisme, però és obvi que molts amb el temps hem hagut d'aprende moltes coses d'un cert liberalisme, com qui torna de bell nou a l'escola primaria...