Boicots unipersonals

Els boicots a productes catalans (o danesos) m'han fet tornar a una reflexió de fa uns anys al respecte. Com a consumidors tenim tot el dret del món de no consumir el què no ens vingui de gust. Si un fabricant insulta la nostra intel·ligència o la nostra sensibilitat, tenim tot el dret de no comprar-li res. Una altra cosa és l'efectivitat dels boicots. I una altra cosa és boicotejar el senyor "A" perquè el senyor "B" ha fet tal cosa. Seria el cas de fer el boicot a la xocolata danesa perquè un ninotaire ha fet un acudit. O de fer el boicot a Freixenet perquè el Parlament de Catalunya fa una proposta que, sembla, també era un acudit.

Molts boicots són inútils, però dins la categoria de boicots inútils hi destaquen els boicots unipersonals i secrets, que jo practico, naturalment, en la intimitat. Heus ací dos inútils boicots particulars meus:

Boicot 1.
A prop de Valladolid hi ha un poble que la gent d'allà que jo coneixia anomenava Quintanilla de Duero, i que era el poble natal d'Onésimo Redondo, un conegut feixista espanyol. Aquests són els meus records de fa bastants anys. Fent ara una recerca, veig que el nom original del poble era Quintanilla de Abajo. Durant molts anys aquest poble va ser conegut com a Quintanila de Onésimo. No sé quin era aleshores el nom oficial del poble, però llavors semblava que el canvi polític havia portat Onésimo Redondo a un merescut ostracisme. Uns anys més tard, uns amics de Salamanca em van donar a conèixer els vins de Ribera de Duero, que em van impressionar força en alguns tiberis estiuencs a Mallorca. El Protos, per exemple.

Un dia al supermercat vaig descobrir que un vi de Ribera de Duero que comprava era fabricat a... Quintanilla de Onésimo! Això abans que el bigotut hi anés a jugar a cartes cada estiu. Potser el poble no s'havia tret mai el de Onésimo, però em va impactar que potser 20 anys després de la mort de Franco encara hi hagués un poble que es digués així. Conclusió: com que el nom d'Onésimo a l'ampolla m'insultava no he tornat a beure d'aquest vi. Ha estat un boicot secret fins avui, i completament inútil. Potser fins i tot és una mica fer boicot a "A" perquè "B" ha dit... Seria discutible.

Boicot 2.
Ja vaig informar que la Farmacia Guadalajara, una cadena amb prop de 300 farmàcies a tot Mèxic, no ven condons. Repeteixo. No ven condons. No ven condons. No ven condons. Sembla que per motius religiosos dels seus propietaris. Algú em va dir que recentment la Secretaría els ha obligat a vendre'n, però no ho he pogut comprovat. Quan vaig descobrir fa dos anys que la FG no venia condons, la primera reacció va ser preguntar si és que havia d'anar a comprar-los a la ferreteria. A partir d'aquí, a casa nostra vam iniciar un boicot bipersonal, i aparentment intransferible, contra aquesta farmàcia. És a dir, vam deixar d'anar-hi a comprar.

Tenint en compte que aquesta farmàcia és, de fet, un supermercat, i que algunes de les sucursals obren 24 hores al dia, i que prop de casa no hi ha més supermercats, el boicot va ser una mica difícil, i no va durar gaire. En aquest cas, els principals perjudicats del boicot érem nosaltres mateixos. Boicot frustrat per interès propi.

Hi ha boicots més arriscats per a la salut. Si algú s'ofengués perquè la majoria dels productes dels supermercats dels Països Catalans no porten cap indicació en català, podria deixar automàticament de consumir la majoria de productes del supermercat. I consumir-ne només d'etiquetats en català. Podria morir d'un empatx de iogurts La Fageda, o d'anxoves de l'Escala...


Actualització 26/02/2006

Ahir vaig preguntar a una dependenta de la Farmacia Guadalajara si ja venen condons. I sí, la Farmacia Guadalajara ja ven condons. Ja ven condons. Ja ven condons. Ja ven condons.

Ja no cal anar a la ferreteria.