La vida diària a Mèxic no deixa de regalar-me noves experiències, el ritme i la intensitat de les quals haig de reconèixer que no arriben als nivells dels de la Laura, que porta un marxa que ja li pregunten si només fa pures vacances, a Mèxic. Però déu n’hi do, a la meva edat....
Avui per primer cop a la vida escric amb l’ordinador portàtil sobre la meva falda (per això en diuen laptop), cosa que sembla que genera esterilitat. Pel rescalfament testicular, diuen. Sumem-hi pantalons texans, i estic sanat, si fem cas dels estudis clínics que periòdicament poblen les pagines de societat dels diaris. Sóc a una habitació d’hospital, on la meva dona dorm sota els efectes tardans de l’anestèsia (amnestèsia, que deia aquell), perquè aquest matí l’han operada. Tot ha anat força bé, i no és res que no tingui remei. La competència i l’amabilitat dels metges i les infermeres que l’han atesa és molt d’agrair en una situació com aquesta. La broma, que inclou dos dies d'hospitalització, costa prop de $30.000 (pesos), que paga l'assegurança, que cobreix fins a $500.000 l'any. A partir d'aquesta despesa, val més no emmalaltir-se, o tenir el ronyó ben cobert...
4 comentaris:
deunidó, la laura, només de veure el ritme que porta fa mal d'esquena.
Salutacions a la dona i compte amb l'esterilitat portàtil.
No hi prengueu mal, collons. Vull dir, que no prengueu mal enlloc.
Que sigui lleu i bon restabliment
Gràcies a tothom! Tot va bé.
Publica un comentari a l'entrada