Setmanes frenètiques

Un curs que no és precisament el de català m'ha fet estar ben entretingut tota la setmana. Això de muntar un curs i haver-se d'encarregar de fer i copiar els apunts, comprar i arranjar les carpetes, preveure la cafeteria i comprar les galetes i les botanas, a més de fer les classes, és una mica desesperant. Tinc dos estudiants de servei socials que m'ajuden, i fan molt més del què faria el 95% dels estudiants de servei social, però tot i així el muntatge és una mica precari. Com que faig part de les classes el dissabte al matí, el cap de setmana comença el dissabte a les dues. Això durant 7 setmanes. Nyè. Però tinc 39 alumnes, i sembla que contents del curs.

Mentrestant, he tingut ocasió de veure uns capítols de Plats bruts de l'any 1999, i he rigut una estona. Segurament els faré servir per a les classes de català. Només em preocupen dues coses: a) la qualitat lingüística (una de cada 5 paraules que diuen és bueno, sobretot l'Emma), i b) la temàtica, una mica pujada de to per als estàndards mexicans: l'afició catalana per l'escatologia no és compartida -si més no públicament- pels mexicans.

Quan un mexicà s'aixeca de la taula per anar al lavabo no diu mai me'n vaig a fer un riu, ni me'n vaig a pixar, ni -obviament- me'n vaig a veure el Roca (aquí seria: me'n vaig a veure l'American Standard). Ni tan sols voy al baño. Simplement s'aixeca sense dir res, o diu me disculpan un momento. Aquestes coses són molt privades, és molt vulgar divulgar-les, i el més humil dels mexicans intenta per tots els mitjans no semblar vulgar. La naturalitat i la procacitat amb què es parla de tantes coses a Plats bruts em fa tenir por d'espantar els meus alumnes mexicans de català, i que acabin anant-se'n a estudiar fora de Catalunya ;-)

Mentrestant, m'acomiado amb el crit de guerra preferit del López, tot emulant el Charlon Heston a la versió espanyola de Planet of apes: Humanooos, yo os maldigooooooo!