Com a la Marieta, em passa que els meus sempre perden. Darrerament és més greu, perquè he arribat a un punt que ja no recordo qui eren els meus. És igual, si ho sabés no podria votar, perquè el govern espanyol no em fa arribar els papers per votar, tot i que fa temps que estic registrat al consolat.
dilluns, de març 10, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
No votar, amb Zapatero és possible.
Si, jo a perdre ja estic acostumada, el que més em fot és que ahir em vaig passar el dia agraint el detall a les persones de bona fe que em felicitaven...
Per cert, és molt fàcil recordar qui eren els teus (els nostres): els que perden ;-)
Aquí no suposen què voto ni em feliciten. O no han seguit el procés, o no es volen equivocar. I n'hi molts que perden, no són tots del mateix partit, però sí, les minories absolutes formen part d'un mateix univers...
I pel que sembla, per aquí dalt amb Zapatero no votar és possible. Es veu que el vot dels expatriats de l'Argentina els interessa és que el de Mèxic.
Potser els "americanus" els caieu una mica lluny. Jo visc a Berlin i, afortunadament, em van arribar les paperetes per poder votar.
Tot i això, els "meus" també van perdre.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada