diumenge, de març 30, 2008

Era de vacances


Vaig partir cap a Nova York sense tenir temps de penjar el rètol de tancat per vacances, cosa que voldria que el públic lector perdonés, incloses les persones que han fet comentaris i a qui no he pogut contestar. Ja no recordo la darrera vegada que havia estat vuit dies sense navegar pel web ni consultar el correu electrònic. Potser corrien els anys noranta. Ho necessitava i, d'altra banda, no m'ha costat gens.

Han estat uns dies fabulosos en molts aspectes. El primer plaer va ser arribar a un país en què pots beure aigua de l'aixeta sense patir per la teva salut gastrointestinal. Obrir una aixeta i empassar-te dos gots d'aigua de la xarxa, un gaudi insospitat a Mèxic. El segon plaer, arribar a una ciutat on els semàfors de vianants... existeixen! Evidentment, per fer això no calia anar a Nova York, i les compensacions han estat moltes altres. Com cavalcar els cavallets de Central Park, sopar de gulasch al Café Sabarsky, o arribar després a l'hotel, caminant de nit quaranta-cinc illes. No han faltat les postal de gratacels i ponts suspesos, La Traviata a la Met, jazz al Blue Note, i altres moments que voldria tenir temps i ganes d'explicar. Tot, amb la companyia insubstituïble de la M.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

2 comentaris:

Ferran ha dit...

NY té "alguna cosa", oi? Per mi, que visc a Berlin, és la segona opció, la segona ciutat on ciuria després de la capital alemanya.
Bò haver tingut una bona estada allà!

Geococcyx ha dit...

Si Houston és una no-ciutat, Nova York té molt del que els europeu entenem per una ciutat (i més). Berlín, no ho conec. La meva experiència alemanya és limitada.