Si una alzina es un Quercus perennifol·li, amb fulles de color verd fosc i coriàcies per dalt, i més clares i una mica piloses per sota, aleshores d'aquest arbre que cobreix moltes hectàrees de la Sierra Gorda de Guanajuato n'hem de dir "alzina". A la part dreta del branquilló hi ha tres involucres de gla, d'una mida curiosament petita en comparació a les fulles. Havia vist roures de fulla gegant al Quebec, però es tractava de Quercus de fulla lobulada, caducifol·lis, com correspon a aquelles latituds.
Hi ha entre 135 i 150 espècies de Quercus a Mèxic (Villarreal i Carranza, 2003), i en diuen encinos.
Hi ha entre 135 i 150 espècies de Quercus a Mèxic (Villarreal i Carranza, 2003), i en diuen encinos.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
4 comentaris:
I malgrat tot, l'encino que té prestigi a Mèxic, es l' "encino americano" (és a dir, gringo). Clàssic exemple de complexe d'inferioritat respecte als neighbours del nord.
Per cert, moltes abraçades d'any nou indianes!
Però les "costellades" les fan amb carbón de mezquite, afortunadament per a les alzines... I un abraçada ritual a la mexicana: a) estreta de mans, b) abraçada amb copets a l'esquena, c) estreta de mans.
Un matís: abraçada oferint sempre el costat esquerra del pit a l'abraçat. Si ofereixes el cantó contrari es crea una certa confusió.
Una abraçada doncs!
Efectivament, deu ser cor contra cor. S'aprèn aviat.
Publica un comentari a l'entrada