dimecres, de gener 09, 2008

Sarau a Xichú

La CCS m'havia havia recomanat el 25 Festival del Huapango Arribeño y de la Cultura de la Sierra Gorda. Realment, per qüestions familiars no estava - no estàvem - en condicions d'assistir ni un dia sencer al festival, i menys a la nit, que és quan hi havia les principals actuacions. Tanmateix, dúiem endarrer de visitar la SG de Gto. i vam aprofitar per anar a San Luis de la Paz, a Victoria i a Xichú. El diumenge 30 de desembre vam pasar unes quatre hores a Xichú. De entrada por salida, que diuen per aquí...

Xichú és al cor de la Sierra Gorda de Guanajuato, i fins fa poc no hi havia carretera asfaltada, només camins de terra per la muntanya, per recórrer en tot-terreny. Hi van fer una carretera nova, o mig nova, amb uns desmunts impressionants per baixar des d'uns 2,300 m d'altitud fins els 1.334 m de Xichú. Es veu que el terreny no permetia aquestes alegries, i amb les pluges del setembre passat els esllavissaments van inutilitzar la carretera, que encara ara tanquen per obres entre setmana. Hi vam poder passar, suposo, perquè era diumenge, o perquè hi havia el festival.



Arribant a Xichú, la banda musical de Tlayacapan, Morelos, tocava les mañanitas a una marededéu de Guadalupe a l'entrada del poble, i després va fer un cercavila. M'agraden les bandes de vent de per allà baix. Al migdia, davant l'església parroquial, hi hagué un diàleg entre cantadors, glosadors, alabanceros, i altres poetes i cantadors populars de la regió i del món hispà.


Val a dir que, en aquest acte del migdia, entre la banda de Tlayacapan i els poetes i cantadors eren més gent els artistes que el públic. Després de les converses i cants dels artistes locals, la cosa es va animar una mica més amb el repentista cubà Alexis Díaz Pimienta amb les seves dècimes cantades, però, francament, qui va animar la festa de veritat va ser el canari Yerai Rodríguez, també improvisant dècimes cantades: el canó de veu, l'entonació, la improvisació i la simpatia del canari van triomfar, amb permís de la banda de Tlayacapan. Yerai i Alexis, tots dos, van cantar acompanyats amb la guitarra i el llaüt de dos músics que no puc identificar, però em sembla que eren porto-riquenys.



Endevinalla: amb el que he explicat, qui de tots aquests és Yerai Rodríguez?

La banda de Tlayacapan va tancar aquest acte, i ja ens tocava partir. Abans, però, vam dinar molt bé en un local popular de la plaça del poble: consomé de pollastre, mole poblano, i molt bon servei. La festa gran era el 31 a la nit, i no hi vaig poder ser. Em vaig perdre, per exemple, Los Camperos de Valles, que tinc en disc.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

3 comentaris:

rmf ha dit...

per qüestions racials, diria que Yerai és el de baix a la dreta. Una precisió: diria que toquen una bandurria i no un llaüt.

ccs ha dit...

Quina enveja!!!!No conec la improvisació mexicana, però sí he sentit en Pimienta dues vegades i és impressionant.

Rmf, l'acompanyament bàsic de les dècimes, acostuma a ser un llaüt amb una guitarra. Aquí ho explica una miqueta: http://www.josemartiperez.com/bcub/cmc_alpha_view.asp?id_termino=1740

i Geo, almenys qui toca el llaüt és cubà.

Ara per nadal, varem fer 12h d'improvisació: Albades, jotes de l'Ebre; garrotins, nyacres i corrandes; glosa mallorquina i menorquina,...preciós!! Vos deix l'enllaç per si hi teniu curiositat
http://cordecarxofa.org/node/126


Moltes gràcies per la crònica:-)

Geococcyx ha dit...

Efectivament, a baix a la dreta, l'huracà Yerai, amb el seu salero.

Jo patia amb el llaüt: em va semblar aquest instrument, però no sabria distingir-lo de la bandúrria. Deixo els experts que us baralleu. En aquest aspecte sóc un... cagamandúrries?